La millor cançó de l'any

Ara que s'acosta el final de l'any, comencen a aparèixer rànquings de les millors coses que han passat. Jo avui dedicaré el post a les millors cançons de l'any.

La veritat és que poca cosa pròpiament xinesa he escoltat, perquè estic massa enganxada al Delicatessen i perquè em costa molt accedir als mitjans de comunicació (tele, ràdio i premsa xinesa), ja que encara no domino prou l'idioma i em perdo als 3 segons d'intentar veure/escoltar/llegir algo.

De totes maneres, he anat sentint cosetes i el meu pòdium personal de les 3 millors cançons de l'any són:


-en el tercer lloc: la cançó " Stuck in C Union Zhujiang Pijou ", d'un grup de Guangzhou que estan estancats al C Union bebent la cervesa local

-en segon lloc: no podem oblidar el "One World One Dream" dels Jocs Olímpics

-i en primer lloc: per la seva lletra, les guitarres del final, com s'enganxa la cançoneta i perquè malgrat ser cursi m'encanta moltíssim: 有没有人告诉你 (més coneguda com You méi You!)

Aquesta setmana torno a casa per Nadal (com el torró). Mentrestant, trobaré a faltar aquesta ciutat adoptiva meva, no pararé d'escoltar Another World d'Anthony and the Johnsons:

I’m gonna miss the trees
I’m gonna miss the sun
I miss the animals
I’m gonna miss you all

I torna el Nadal!

Encara que tingueu sensació de dejà vu, aquesta foto és actual.
Fa poc que ha començat el fred, la qual cosa vol dir que ja toca cambiar els aparadors i omplir-los de decoracions de Nadal, encara que no sàpiguen per a què.
Però és que hi ha coses que fan Nadal, com La Marató de TV3 i que aquest any ens ha portat aquesta meravellosa versió que es titula "Ja surt el sol" i que em té totalment enganxada. Jo ja tinc el CD, i vosaltres?

Més Bancs

Després de les meves primeres experiències als bancs i altres situacions, he intentat mantenir-me allunyada dels bancs, procurant fer totes les gestions des del caixer.
Així que fa dos dissabtes, vaig anar-hi a treure diners i entre ells em va aparèixer un bitllet de 100 yuans estripat.
Tal com m'havien explicat, vaig agafar el bitllet el vaig ensenyar a la càmara i vaig sortir de l'oficina empipada perquè fins dilluns no podria fer res...
Dilluns a les 9 del matí em presento al banc per explicar-los el que va passar i la noia de la finestreta em diu que com a molt em dóna 50 yuans. Jo m'enfado i penso que no és just, que és la pròpia màquina la que m'ha donat el bitllet i que no tinc perquè renunciar als meus diners per un error del banc. Vull els meus 100 yuans (dic jo amb un xinès clar i català) i la noia em diu: o 50 o res. Agafo els 50 i li demano un paper per poder escriure una queixa demanant que em donin els 50 yuans que em falten i li dono a la noia.
Me'n vaig enfadada i just quan ja se m'ha passat tot, em truquen del banc i em diuen que torni, que em donaran els 50 que falten.
Al·lucinada, torno al banc i efectivament em donen els 50 que faltaven!

Em vaig quedar sense "Ni una sola paraula", com la cançó que avui ens versiona el Roger Mas. A veure si us sona la lletra:
Ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol

rollito de gingebre

Ja sabeu que uns dels avantatges de viure a la Xina són els massatges, així que de tant en tant em deixo caure per un centre que hi ha a l'Illa de Shamian.

Aquest diumenge tocava i la noia que em feia el massatge em va trobar pitjor del que és normal. Em va dir que tenia l'esquena molt cansada i que més que un bon massatge em convenia un rollito de gingebre.

Jo em pensava que es tractava d'una infusió d'un tros de gingebre, així que negocio el preu i li dic que d'acord amb el gingebre.

Al cap d'una estona la noia torna amb una galleda amb un potingue que fa un tuf a gingebre que m'espanta, un munt de tovalloles i un plàstic.

Molt professionalment, em fa aixecar de la camilla i hi col·loca el plàstic. Després em fa estirar boca avall i em comença a aplicar la pasta (que està un pèl freda) per tota l'esquena. Quan ha acabat, em cobreix l'esquena amb les tovalloles. Llavors arriba el toc final: acabar per enrollar-me l'esquena amb la resta de plàstic.

Aquí és quan la neurona es desperta i m'agafa l'atac de riure: no és que em prengui un rollito, és que el rollito de gingebre, sóc jo!!!

Però la cosa no acaba aquí, al cap de pocs minuts, l'esquena em comença a coure i fa una calor horrible dins del rollito. Quan començo a queixar-me, la noia m desembolica i em treu la pasta. Tinc l'esquena vermella i em cou més que si m'hagués passat 25.000 hores prenent el sol! Al cap d'una estona, però, apareix el miracle: la coïssor marxa i tinc l'esquena més relaxada que mai! Quin plaer i què senzill tot plegat! A partir d'ara faré més cas a la medecina xinesa!

Us deixo amb "El que diuen els arbres" de Feliu Ventura.

Les 4 fases

Tornant a les visites, també serveixen per anar refutant la teoria de les 4 Fases.
Es tracta d'una teoria que hem anat elaborant per aquí i que parla de les 4 fases per les que passa un expatriat. Jo només conec l'aplicació a la Xina, però crec que és bastant extrapolable a tot el món.
Vaig a intentar explicar-vos-ho.

La primera fase: És aquella primera fase en què el nouvingut/ nouvinguda ho troba tot al·lucinant. En el cas de la Xina vol dir: ostres! tot és barat. Quin menjar més bo. Quantes possibilitats de negoci! Quants massatges! Què divertit tot! Quanta festa! etc etc


La segona fase: És aquella fase que apareix quan l'expatriat/da porta un temps al nou país i en la que ho veu (i viu) tot en negatiu. Al cas de la Xina: Ai! Quin fàstic! Quines pudors! I tot el dia escopint! A sobre es passen tot el dia intentant estafar-te! No saben fer cues... Aquí ningú no respecta res!

La tercera fase: És aquella fase que apareix un cop passada la fase negativa, i en la que el subjecte està en una espècie de calma amb el món: veu les coses negatives i les positives a la vegada. Aplicació a la Xina: no suporto els embussos però vaig en taxi a tot arreu per pocs yuans.

La quarta fase: L'expatriat/da esdevé un més. A la Xina: Escups, no fas cua, t'adorms a tot arreu i condueixes com ells. És a dir que esdevens un ciutadà normal (la cançó d'avui i de Pepet i Marieta).

Més Ciutat Civilitzada

Tornant al Premi del que parlava fa dies, espero que el comitè que ha de decidir sobre aquest premi, no vegi aquests videos que hi ha penjats.

Millor quedar-se amb les imatges del videopublicitari per a la candidatura dels Jocs Asiàtics del 2010 (que han aconseguit!!!) i que està servint per arreglar tot Guangzhou. La ciutat està quedant preciosa, llàstima que aquesta neu no ens la permeti veure!

Avui escoltarem Chinese Blues de Travis:

The snow was falling on his shoulders by the side of the road
and He watched as the sun went down

visites

Un dels motius que m'ha fet estar allunyada del blog, és la visita dels socis del despatx.

Jo agraeixo moltíssim les visites perquè em treuen de la meva bombolla i em permeten saber com ens veuen des de fora els expatriats.
Així, l'AHP em va recomanar el llibre Los Mares de Wang, on un periodista viatja a la Xina i explica com viu i veu aquest immens país. El capítol sobre Guangzhou (a la foto hi teniu una maqueta de la nostra ciutat) no té desperdici perquè relata molt bé la fauna que hi ha per aquí, tot i que potser relata la part ludíco-festiva de manera esbiaxada (sembla que aquí no treballi ningú!).


Una altra visita interesant ens la van fer una mare i una filla que es dediquen al negoci dels "bolsos". Estàvem sopant unes 10 persones quan ens les van presentar i la mare ens va deixar anar com qui no vol la cosa que a la seva filla no li agradava gens la Xina. Personalment, crec que ho va dir intencionadament perquè sabia que tots començaríem a cantar les excel·lències de la Xina. I així va ser com durant uns minuts no vam parar de parlar del principal aventatge de viure a la Xina: qualitat de vida que als nostres països no podríem mantenir: sopar a fora cada dia plats boníssims d'arrreu del món a preu super-assequible, viatjar a països exòtics a preus mòdics i amb poques hores d'avió, massatges, pedicures i manicures, perruqueries, roba, sabates, "bolsos"... i com no! el tema de sortir de festa tant com vulguem!
Davant d'això, la noia ens va contestar amb un rotund:
-és que sabeu què? Jo tot això ja ho vaig fer a l'Erasmus!
No us puc negar que el meu esperit Peter Pan no es quedés malmès per aquesta expressió, però després d'explicar-li les grans responsabilitats i feines que combinem amb tots aquests petits plaers, em vaig quedar abatuda al pensar que en realitat aquest no era el problema.
El veritable drama d'aquesta frase és que algú per haver passat uns mesos de festa a Itàlia (per dir un país) es pensi que ja ha vist tot el món!

Avui més que mai us deixo amb tot un himne a seguir que ens van cantar Els Pets al disc Sol

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

massa feina!

Espero que disculpeu aquesta parada no volguda en el blog, però se m'ha girat feina.

La setmana passada els socis del despatx han vingut de visita a l'oficina de Guangzhou.

De totes maneres, jo he estat al dia de totes les coses que han anat passant al món, en part també gràcies als mitjans de comunicació d'aquí.

Suposo que ja us podeu imaginar la il·lusió de veure aquesta notícia de la foto que va publicar el Guangzhou Daily

Mentre em poso al dia de les coses que us vull explicar, escolteu Diumenge de Sanjosex:

Penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps
De res! Avui perdo el temps sense mesura,
Divagant, busco llocs que conec dins el paisatge,
Disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana.

ja escric en xinès

Com podeu apreciar en la foto, he començat a escriure en xinès.
També podreu veure que no en sé massa... Però m'agradaria veure qui és el valent que a aquestes alçades penja els seus exercicis de parvulari i ensenya que fa uns anys, no era capaç de fer la "o" amb un canut!
En fi, com que això és qüestió de pràctica, aprofito les poques estones lliures que em deixa la feina i altres aventures asiàtiques per anar escrivint. I la veritat és que he descobert que això de l'escriptura xinesa és una de les millors teràpies anti-stress. Resulta que per escriure he d'estar molt concentrada i buidar el meu cap de tots els pensaments. Així que deixo la ment en blanc i em deixo guiar per la meva mà: traç amunt, el segon de dalt en corba , tercer creuat pel mig, ... I total per 3 iuans el llibre de caligrafia (que em duren entre 3 setmanes i un mes).
L'altra part de la pràctica, m'ha tornat a la infantesa... Vaig pel carrer llegint qualsevol cartell i em sento com quan era petita. Ara! estic segura que igual que llavors, quan estic davant d'una farmàcia xinesa llegeixo "farmàcia" (en xinès) i en realitat diu "venta de medicaments" (en xinès)!



Avui us deixo amb "I Can See clearly Now" de Jimmy Cliff:
I can see clearly now the rain is gone
I can see all obstacles in my way
gone are the dark clouds that had me down
I'ts gonna be a bright bright bright bright sun shiny day

Avui és el Blog Action Day

Avui és el Blog Action Day i he decidit afegir-m'hi.
Es tracta de mobilitzar els blocaires de tot el món per tal que facin un post sobre un problema determinat, que aquest any és la pobresa. Podreu trobar més informació en aquest vídeo.
Jo ja sé que és un treball a llarg termini, així que avui em limitaré a fer ressó animant-vos a qui tingui blog a seguir la cadena (cal registrar-vos-hi aquí) i animant-vos a seguir treballant sumant-vos a aquesta iniciativa o aquesta o a participar en les ONG de casa que podeu trobar aquí, aquí i aquí.

Avui us deixo amb doble sessió de Manic Street Preachers (You stole the sun from my heart i If you tolerate this you children will be next perquè reflexionem tots plegats.

Yunnan

Aquesta escapada a Yunnan ha anat tant bé, que ara m'està costant tornar al dia dia (i m'ha fet enraderir aquest post).
Si mai veniu cap aquí val la pena deixar-s'hi perdre.
Nosaltres vam poder visitar Lijiang, Dali i Les Gorges del Tigre que salta.
És impressionant i tot és com molt rural.
La conclusió que he tret és que és un retrat real de la barreja entre tradició i actualitat (que no modernitat).
I per a mostra un botó: els més perspicaços ja haureu notat que en la fotografia hi ha una noia vestida de forma tradicional teixin en un teler tradicional una tela moderna de BURBERRY en una botiga de souvenirs per turistes!

Avui us deixo amb El sol de verano de l'Albert Pla:
El sol de verano
nos hace reir
sus cálidas manos
se acercan a mí

Festa Nacional

L'1 d'Octubre de 1949 es va fundar la República Popular de la Xina i per això avui tenim Festa. De fet, durant tota la setmana es fa festa.
Jo aquest any no puc anar cap a Cambodja, però vaig cap a Yunnan
Així que em despedeixo uns 5 dies i mentrestant us deixo amb "The Joker":

I’m a picker
I’m a grinner
I’m a lover
I’m a siner
I play my music in the sun

The Best Damn Tour

Per resumir-vos el concert només se m'acut una frase: Avril Lavigne ja no és la neneta adolescent dels Premis Ondas del 2002.

Se'ns ha fet gran i és tota una showwoman que és capaç de ficar-se a la butxaca els cantonesos a la primera nota.
Ahir ens va oferir un concert vibrant on el públic cantava les cançons conegudes i també les que no ho són tant.
No para quieta a l'escenari i s'atreveix a tocar en directe el piano i la bateria.
Però les sorpreses no acaben aquí, fins i tot s'atreveix a pujar el seu maridet a l'escenari! La qual cosa ha despertat una gran ovació que ni els de seguretat han pogut aturar.
I és que encara que no us ho creieu el concert ha estat a cadira sentada. I m'ha recordat molt al concert de The Cure (pels de seguretat que eviten que et posis dret i ballis sk8ter boy i d'altres per l'estil). La veritat és que aquí els hem fet més cas, però és inevitable no fer un pèl el gamberro amb la gamberra núm. 1 a l'escenari dient-te: crec que la pròxima cançó us farà tornar bojos!
En fi, veient el concert de Toronto, potser podem dir que el nostre no ha estat tan espectacular i s'ha hagut de mossegar una mica la llengua, però benvingudes siguin les mossegades de llengua perquè almenys el tros que queda enfora es pot veure i aquí necessitem uns quants trossos!


Us deixo amb l'altra gamberra núm. 1, Pink, i Missunderstood

Hagupit

Avui estem de tifó.
Ahir ja ens van enviar una nova notificació des de l'administració de finques perquè tanquéssim les finestres de l'edifici (com si no sabessin que el nostre edifici no té finestres!!! que són vidres segellats!!!)
En fi, que estem a veure-les venir, però no patiu perquè total és mooolta pluja i vent fort. De tifons en tenim uns quants cada temporada i he llegit que aquest és el 14è (i espero que últim!).

Avui caldrà escoltar "Sacaron agua" d' Amparanoia
Cantaron a la madre tierra
Yemeya les escuchó
Semilla que brotó hacia el cielo,
Sonrisa mirando al sol
Sacaron agua

De Festival en Festival

Sembla que aquest mes és mogudet. Primer vam tenir la Diada i jo el Festival del Mig de la Tardor. Demà vosaltres teniu la Mercè i nosaltres celebrem el Dia Nacional amb una setmana de festa (del 29 d'octubre al 5 d'octubre).
Com que no em volia resignar a perdre'm el BAM, he decidit fer alguna cosa paralela, i és que m'ha tocat la grossa per doble costat: l'Avril Lavigne toca al costat de casa meva i a sobre, m'han tocat 2 tickets en el sorteig que ha fet la revista That's PRD. Així que s'han acabat les malediccions!

Us deixo amb Runaway de l'Avril:
You can't kick me down I'm already on the ground
No you can't, but you couldn't catch me anyhow
Blue skies, but the sun isn't coming out, no
Today is like I'm under a heavy cloud

Festival del Mig de la Tardor

El Festival del Mig de la Tardor és el quinzè dia del vuitè mes de l'Any Xinès, és a dir, ahir diumenge, 14 setembre. Aquest Festival es celebra en família, menjant pastissos de lluna (com el que em van regalar) i mirant la lluna de tardor, a poder ser en una montanya per estar-hi més aprop.

Per primera vegada, el govern ha declarat aquest festival com vacances nacionals, de tal manera que hi ha tres dies de festa des de dissabte. Per animar als empresaris a seguir aquesta festivitat, la llei d'aquest any diu que qui treballi avui dilluns dia 15 haurà de guanyar el triple del seu sou habitual.

És una festivitat molt important i ahir la muntanya de Baiyun (al costat d'on jo visc) era un veritable mar de persones que pujaven i baixaven a la muntanya per celebrar aquest dia. (En la foto trobareu el mapa amb els diferents itineraris que es poden fer a Baiyun).

El més curiós de tot és que hi ha una veritable discussió nacional sobre quin dia és dia en quà la lluna és plena. I és que molta gent creu que el dia en què la lluna és més plena és el setzè dia (avui!).



Us deixo amb Amazones a sa lluna d'Antònia Font
Quan va despertar, dinosaures
Si va somiar, meravelles
Quan va sortir es sol, se desfeia

Premi Nacional a la Ciutat Civilitzada

Ja fa temps que Guangzhou va decidir optar al Premi Nacional a la Ciutat Civilitzada, però jo no ho he sabut fins avui. És veritat que fa temps que havia sentit a dir que ens podien multar, però això d'ara és diferent.
Avui he preguntat com és que fa un parell de dies a cada cantonada hi havia voluntaris explicant les normes de circulació (peatons creueu quan el semàfor estigui en verd, feu-ho pel pas de peatons, etc) i de convivència (no escopiu, no tireu paper a terra, etc) i m'han respost que és per poder guanyar en aquest guardó.
En sentir-ho no he pogut evitar que se m'escapés el riure. Diverses ciutats xineses pugnant alhora per aquesta competició... això no té preu!

Escenes com aquestes es veuen a diari en les grans ciutats i no acabo d'estar del tot segura que de cop i volta es pugui introduir tota una sèrie de normes que la majoria de la població no veu com a incíviques sinó més aviat les entenen com innecessàries (perquè perdre un minut esperant el semàfor quan en 5 segons he creuat el carrer!)
I, de cop i volta, tot pensant que aquesta cultura mil·lenària ha anat tirant a la seva manera durant tant de temps sense cues, escopint i saltant-se el semàfors, m'he trobat preguntant-me: Cal realment que els cantonesos (i els xinesos per extensió) es "civilitzin"?

Penseu-hi mentre escolteu Brothers in arms de Dire Straits:
There’s so many different worlds
So many different suns
And we have just one World
But we live in different ones

La Diada

Un any més molts km em separen de la Diada, però això no vol dir que no la commemori a la meva manera.
Per sort aquest any aquí també coincideix amb celebracions de la Festa de la Mitja Tardor (del 13 al 15 de setembre).
I això ha fet que rebés una sorpresa molt agradable: M'HAN REGALAT EL MEU PRIMER PASTÍS DE LLUNA!!!
Aquí en teniu la foto!

Avui us deixo amb un clàssic:
L'ESTACA
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Ping Pong

A ningú se li escapa que el Ping Pong va començar essent un esport però que ara ja és un tot fenomen a la Xina.

Potser per això han titulat així aquest espai artístic que hi ha a la meva ciutat, perquè és tot un fenomen.

I és que aquesta és una altra revolució que està tenint lloc a la Xina: la Revolució Artística (no confondre amb la Revolució Cultural!!!). Això ja ho vaig experimentar al 798 de Beijing, que perquè ens entenguem és una espècie de Zona Franca/Poblenou on totes les naus i fàbriques han estat rehabilitades i ara hi ha tallers d'artistes que es dediquen a tota mena d'arts plàstiques i fan exhibicions vàries.

Doncs bé, el ping pong és un lloc semblant al 798 de Beijing però a la mida de Guangzhou. I a més a més cada vegada hi ha més llocs semblants. Pels que teniu facebook, podeu fer una ullada al Grup que han creat aquí O podeu fer una ullada a un altre lloc molt interessant que es diu Loft 345 o el C:Union. I pels que no teniu facebook, segur que el senyor google, encantadorament com sempre, us remetrà a les seves pàgines.

Aquí teniu un muntatge que van fer a la "Sala Gran" del Ping Pong.

Però per per trobar artistes no cal marxar de casa. M'han passat pel cap moltes coses, i al final he decidit deixar-vos amb la Granja de la Paula (de Mazoni) perquè barreja moltes arts a la vegada: música, poesia (cançó original del Bob Dylan), dansa, video, ...
Qui em faci la coreografia a l'aeroport com a benvinguda de la meva visita de Nadal, té premi!

ClustrMaps

Avui he rebut un email de ClustrMaps per avisar-me que ja fa un any que vaig obrir l'altre blog i que per això se m'esborraran els punts vermells del mapa que indiquen des d'on em miren els meus lectors.

Ha quedat bonic, oi?

Vull agrair a tothom que em segueix (que en aquesta visita a Barcelona he pogut comprovar que sou més gent del que em pensava), tant a qui ho fa de la manera tradicional (des de l'ordinador de casa, la feina, els parents) com qui viatjant per feina o plaer ha fet un forat a l'agenda per mirar el blog i afegir un punt vermell en algun cantó del món inesperat.

Ara només ens falta conquistar l'Àfrica i Rússia! (Austràlia ja surt en el mapa d'aquest blog)
Preparats, llestos... ja!

Escolteu Strange World de la Beth

Like the sun needs the sky each day to rise
We should come together, we could at least try

Ja he tornat

Encara no m'ho crec i ja torno a ser a Guangzhou començant la meva tercera temporada
M'ha fet molta il·lusió veure-us i molta ràbia no poder coincidir amb tothom.
D'aquests dies, em quedo amb la frase del JAS: és que el que per tu és quotidià, per nosaltres és una aventura!
I la veritat és que d'això no me'n vaig adonar fins ahir, quan anant a una reunió a Hong Kong em movia pel metro sense mirar els rètols, per instint, com quan a Sarrià vaig a agafar els ferrocarrils. De cop em va semblar increïble com aquest paisatge ja forma part de mi i he interioritzat tota una sèrie de dinàmiques que, malgrat ser immenses, si no m'hi fixo, la quotidianitat me les presenta com insignificants.

Us deixo amb Walking in the Sun de Travis

Me'n vaig

El xino-xano i jo marxem uns dies cap a Barcelona.
A veure si ens veiem!

Mentrestant, escolteu Amaral

No quedan días de verano,
El viento se los llevó
Y un cielo de nubes negras
Cubría el último adiós.
Y fue sentir de repente tu ausencia
Como un eclipse de sol

Inauguració dels Jocs (i III)

Ara que ja m’he recuperat i m’han tornat les paraules, ja us puc explicar el que volia dir: la inauguració va ser un cop de força que la Xina va guanyar. Pobres els de Londres que els tocarà superar això!
Com que ja heu sentit molt sobre el tema i no vull entrar en detalls polítics, us explicaré com van riure els xinesos de nosaltres quan els comentaristas estrangers deien pifiades com ara les següents:
-que el nen que sortia amb el Yao Ming (l’abanderat xinès) era el seu fill
-que no coneixiem qui era l’ultim corredor de la torxa (Li Ning)
I és que el nen s’ha convertit en un heroi nacional per haver salvat els seus companys en el malaurat terratrèmol de Sichuan i Li Ning és un heroi nacional per haver guanyat 6 medalles a Los Ángeles’84.
Jajajaja! Quins ignorants aquests estrangers! I es peten de riure amb nosaltres….
I nosaltres vinga a riure quan volent enfocar el Pau Gasol, van enfocar el Marc.

En fi, que ja és massa tard per aturar les coses. Però pels optimistes, aquí teniu Change the world de l'Eric Clapton:

If can change the World
I will be the sunlight in your universe

Inauguració dels Jocs (II)

A partir d'avui em faré endevinadora de coses.
Ahir ja us explicava a La Vanguardia que la inauguració serà espectacular i ho ha va ser!
Ho sento però em van deixar sense més paraules!
Ja sabeu la dita: "Quan la Xina desperti, el món tremolarà"
No noteu ja que tot sacseja?

A veure què ens diuen Macaco amb Somos Luz:
Oscuridad se despide hoy,
ya viene el sol

inauguració dels Jocs (I)

Aquí teniu la llista de llocs on retransmetran la Cerimònia d'Inauguració dels Jocs Olímpics:

-Paddy Field
-Hooley's
-Elephant & Castle
-Ritz CArlton's Hotel
-China Hotel
-DiVino
-Vaastu
-Indulge

Jo aniré al Paddy Field. I vosaltres?



Why Worry
Dire Straits
Why whorry, there should be laughter after pain
There should be sunshine after rain
Those things have always been the same
So why worry now

quins nervis

Per aquí seguim amb els preparatius dels Jocs Olímpics.
Sé que esteu sentint/llegint/escoltant moltes coses, però com sempre, s'ha de saber triar el gra de la palla.
Aquí a la Xina tot pot fer gràcia i aquí teniu un exemple ben beneit (palla en la nomenclatura d'abans) que m'ha passat avui i que no ha sortit (ni sortirà) als diaris:
Ja estem en època de tifons i avui al meu edifici ens han passat una nota informativa: En motiu del tifó "Bei Mei" que avui afectarà la ciutat de Guangzhou, preguem que tanqueu les finestres. I això que el meu edifici (d'unes 30 plantes) té les finestres segellades per mesura de seguretat!



Avui escoltarem "Aquesta pluja"d'Antònia Font:

Demà pintaré amb ses mans
Es meu sol de jugueta
Que té un satèl·lit solar
I un solàrium d’estrelles

Agost

Per fi ha arribat el tant esperat mes d'agost.
Molts de vosaltres avui comenceu les vacances i aquí estem tots esperant els Jocs Olímpics perquè seran sonats, segur!
Sé que esteu sentint moltes coses aquests dies perquè ho he anat comentant amb vosaltres per altres canals.
Jo us demano paciència i que recordeu que nosaltres vam fer el mateix: netejar els carrers de "vagos i maleantes" i intentar amagar protestes independentistes (i a sobre reconegut en una sentència!)
Jo estic intentant recuperar l'esperit olímpic (tot i que no sé ben bé què és el que se sent), però és perquè tinc totes aquestes coses que m'ho posen fàcil:


-haver vist l'espectacular estadi i la piscina

-les mesures adoptades contra la contaminació. Una de les que vaig poder comprovar in situ és que a Beijing els dies parells circulen els cotxes amb matrícula acaba amb número parell, i els dies senars, els senars.

-anècdotes divertides

-saber d'on vé el nom de les 5 mascotes: Bei Bei, Jing Jing, Huan Huan, Ying Ying i Ni Ni. Si ho poseu només una vegada tot junt ens queda: Bei Jing Huan Ying Ni: Benvingut a Beijing!

-veure en directe la inauguració: el 8 del 8 a les 8 i recordar quan vaig participar en la inauguració de Barcelona'92

-SABER QUE EN UN PARELL DE SETMANES US PODRÉ VEURE A BARCELONA!!!!

Avui us deixo amb El Fill del Mestre, perquè també faré una visita a les seves terres:

Tenies un Agost de ciència-ficció
tenies mar a les sabates i un país de flors
tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d´alba
just quan surt el sol

musicals i exposicions

Sentint el Delicatessen aquestes darreres setmanes, em fèieu molta ràbia tots els de Barcelona, per la gran oferta musical que hi ha últimament a la Ciutat Comtal.


Però, vés per on, aquesta última setmana he tingut un parell d’experiències que m’han fet pensar que aquí també tenim la nostra dosis de cultura.


La primera va ser la inauguració de l’Exposció ¨La Alquimia de los Herreros¨ (on vaig poder gaudir de magnífiques escultures després de molt de temps).


I la segona el Musical “The Sound of Music” en el Memorial Sun Yat Sen que em va transportar a mil llocs i cap d'ells era la Xina. Era impressionant estar a terres asiàtiques sentint aquesta delícia.

Avui, com no podia ser d’una altra manera, us deixo amb la Família Von Trapp

Do a deer a female deer
ray a drop of golden sun
me a name i call myself
fa a long long way to run
sol a needle pulling thread

La maledicció de la garantia (II)

Seguint el que us explicava, finalment vaig aconseguir reparar el mòbil i per uns mòdics 8 euros vaig tornar a tenir so i la tecla 5!!!)
El problema va ser quan a l'entregar-me el mòbil arreglat va i em diuen: tens 3 mesos de garantia de la reparació!
Ai las! Què m’heu anat a dir!
Jo de seguida vaig comptar que a finals de setembre se m'espatllaria de nou el mòbil i me’n vaig anar de la botiga…
Però avui, de cop i volta el so tornava a no funcionar! I dic jo: me’n vaig corrents cap a la botiga que encara estic en garantia.
El noi m’ha reconegut com la noia de la tecla 5 així que no he hagut ni d'ensenyar el tiquet de la reparació i així, tan tranquilament i com qui no vol la cosa en 5 minuts m’ha desmuntat i muntat el mòbil i he tornat a tenir so al mòbil. I el més important de tot: HE POGUT APROFITAR UNA GARANTIA!!!!

Hello Mary Lou
Creedence Clearwater revival
Passed me by one sunny day
Flashed those big brown eyes my way

大暑 (Gran Calor)

El calendari xinès té 24 dies (dos cada mes) que marquen les divisions de les estacions de l’any i tenen a veure amb els canvis del clima i la relació entre el sol i la lluna.

Els noms per als 24 punts de divisió estacionals tenen gran influència sobre l'agricultura i el conreu de la Xina i són aquests: Començant de Primavera, Aigua de Pluja, Quan es Desperten els Insectes, Equinocci de Primavera, Brillantor Pura, Pluja del Gra, comencçament d'Estiu, Gemmació del Gra, Gra a l’Orella, Solstici d'Estiu, Calor Lleugera, Gran Calor, Començament de la Tardor, Límit de Calor, Blanca Rosada, Equinocci Tardoral, Rosada Freda, Gebrada Descendent, Començament d'Hivern, Neu Lleugera, Gran Neu, Solstici d'Hivern, Fred Lleuger i Gran Fred.

El Començament de Primavera, el Començant d'Estiu, el Començament de Tardor i el Començament d'Hivern marquen el començament de les quatre estacions. L'Equinocci de Primavera i l'Equinocci de la Tardor són els dos punts on el dia i nit són iguals.

Avui toca la Gran Calor i la veritat és que es nota!
Però, crec que els antics no sabien això del canvi climàtic i la calor d’aquest any em sembla que encara està per venir…


Nada
Amparanoia
Que más da, si sale el sol, por aquí o por allí
Sale para todos, cuatro días vamos a vivir,
Que más da, si sale el sol, por acá o por allá
Sale para todos, cuatro días tenemos pa gozar

Fa un any!

El dia 16 de Juliol de 2007 m'enfilava a un avió que em portava cap a Guangzhou, la ciutat de les cabres.
Venia amb els versos que m'havia dedicat l'HSP i amb la idea al cap del JBB per instal·lar-me en aquesta ciutat. Venia il·lusionada i preparada per la nova vida que m'esperava. O això és el que jo creia! De seguida van aparèixer les primeres sorpreses (mocadors, paraigües i cremes) i les primeres decepcions (les aventures al banc, problemes amb internet, ...).
Però també he tingut les meves alegries: el lloguer de l'oficina, els meus aprenentatges de xinès i els viatges!!!
I el que més m'agrada és que m'heu acompanyat tot aquest temps. Gràcies!

Com que ja hem completat el cercle, us deixo amb Circle of Life:

From the day we arrive on the planet
And blinking step into the sun

i com a regal per aquest primer aniversari, us obsequio amb la llegenda de les cabres:

Diuen les velles sàvies, que en l'antiguitat a Guangzhou van aparèixer cinc deesses vestides de diferents colors muntant unes cabres multicolors i portant cada una una espiga d'arròs a la boca. Les deesses van lliurar les espigues a les persones que governaven el lloc i els van demanar repartir-les entre els habitants prometent als vilatans una vida sense gana en l'eternitat . Les deesses van desaparèixer de seguida, però les cabres van quedar convertides en pedres.

Falta un mes!

Sí Sí, ja ho deveu haver llegit i sentit durant tot el dia:
Falta un mes pels Jocs Olímpics de Beijing!
De totes maneres, aquí a Guangzhou els ànims segueixen igual.
Crec que la ciutat s'omplirà de banderes i poca cosa més. No notarem ni més turistes ni ens invadirà massa esperit olímpic (ja vam copsar-ho quan va passar la torxa i crec que poca cosa més s'afegirà).
La Xina és massa gran i a nosaltres no ens ha tocat cap part del pastís.
Però espereu-vos que quan siguin els Jocs Asiàtics, els cantonesos despertaran i tot tremolarà!!!

Us deixo amb Ladder to the sun de Coldplay

1 de Juliol

Avui és dia 1 de Juliol, i és el dia del Partit Comunista a la Xina.
No és festiu i s'ha notat perquè aquí estem cada dia més enfeinats i no pararem ni a l'agost!
Però malgrat tot, he tingut temps per recordar que fa dies que vaig acabar Cignes Salvatges i us el volia recomanar a tots i totes les que esteu interessats en aquest país.
És un llibre que parla de la vida quotidiana de tres generacions de dones que viuen a la Xina des de la última època de la Xina Imperialista fins als anys 80. L'escriu la Jung Chang que és la última dona d'aquesta saga que apareix al llibre i que enganxa tot el període de Mao (de fet, té un altre llibre sobre ell publicat ara fa un parell d'anys).
He quedat francament tocada per aquesta lectura perquè m'esperava una altra cosa: hi ha passatges molt bèsties i paràgrafs que m'he hagut de saltar per les barbaritats que s'expliquen (com quan apartes la mirada de la televisió en veure segons què) però crec que valia la pena.

És una lectura més que recomanable perquè explica moltes coses que d'altra manera serien inexplicables.
Ja em va avisar l'OPH, quan em va afirmar :
-a partir d'aquell llibre vaig començar a entendre la Xina!

Us deixo amb Guns n' Roses (si us fixeu uns és anagrama de sun així que serveix com a cançó per al blog!)

La maledicció de la garantia

Ja estant a Barcelona em perseguia la maledicció de la garantia, és a dir, que se m'espatllaven les coses just quan la garantia acabava de passar.
Malgrat posar-hi quilòmetres enmig, la maledicció em va buscar i a la Xina em va trobar.
Ho vaig saber ben aviat: al cap de pocs mesos de comprar-me el mòbil, se'm va espatllar el carregador i a l'anar a la botiga amb la meva factura i tot ben preparat em van explicar que feia una setmana que s'havia acabat la garantia!
Hi he hagut de tornar un parell de vegades perquè vaig perdre el carregador i perquè després ja s'ha convertit en la meva botiga de referència de mòbils.
D'aquí poc farà un any que corro per aquí, la qual cosa vol dir que falta també poc perquè es compleixi l'any de garantia del mòbil.
Dimarts vaig comprobar que el meu mòbil s'havia espatllat. Ja feia dies que no funcionava la tecla 5 i no podia marcar telèfons amb aquest número o escriure sms amb les lletres jkl. Fins aquí tot bé, perquè m'ho prenia com un repte per a millorar el meu enginy lingüístic (si es que mai l'havia tingut): a veure com dius "ens veiem a les 5" "estic liada, trukam + tard" .... Jo no sabia que utilitzava tant akestes lletres!
El problema va ser que el dimarts vaig comprobar que també s'havia espatllat el so! Ara no sentia ni la senyal de les trucades ni la dels missatges així que em vaig quedar de cop i volta incomunicada!
Així que sense la factura (de tant portar-la amunt i avall ha desaparegut!) em presento a la botiga pensant: Marina, per fi ha arribat el dia en què usaràs una garantia!
Però ... em quedo petrificada davant de la botiga: Han tancat!
Ara hi ha una botiga de coses xineses!


Avui us deixo amb Wa yeah!
Què divertit lo que escric quan estic avorrit,
Per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
Es carrer blanc de sol,
Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit,

Sant Joan

Sempre m'ha agradat celebrar el Sant Joan i aquest any la celebració ha anat acompanyada d'una gran revelació que vull compartir amb vosaltres: Hong Kong té unes platges fabuloses!!!

Suposo que vosaltres també heu passat un bon Sant Joan però és que el meu, a sobre, el vaig passar amb la gent del Casal Català tot fent un pica-pica exquisit amb productes díficils de trobar a la Xina (truita de patates, fuet de Vic i altres Delicatessen...). I sé que a alguns us agradarà aquest últim detall de la vetllada: no hi havia petards!

Vam acabar la vetllada amb un fantàstic bany mentre el sol es ponia amb un rellotge digital que anava combinant la informació de 19:30 i 31ºC

Tenies un Agost de ciència-ficció
tenies mar a les sabates i un país de flors
tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d´alba
just quan surt el sol

Curs zero

Amb la gent del GAJ, vam iniciar un seguit de conferències que anomenàvem Curs zero. Es tractava de donar orientacions alhora d'afrontar la primera tasca com a Advocat. Per això vam voler oferir conferències com ara, la meva primera demanda, el meu primer judici, etc..


Amb el permís del Comitè Executiu, a dia d'avui us ofereixo la conferència titulada:



LA MEVA PRIMERA DENÚNCIA A LA POLICIA XINESA

Estimats amics i amigues, és un plaer per a mi poder oferir-vos aquesta conferència. Els que em coneixeu sabeu que m'agrada anar al gra, així que em deixo de preàmbuls i ja us aviso que el format d'aquesta conferència no serà tipus "rollo" sinó més aviat una enumeració de petits consells.

1.-Quan aneu a posar la denúncia a la policia, cal mentalitzar-se que seràs el centre d'atenció. Tant per bo com per dolent. Hi ha qui et veurà com l'anècdota divertida de la jornada (per explicar a la nit a casa i qui sap si un dia no molt llunyà, podrà ser explicada en una bonica vetllada i estampa familiar amb néts a la falda inclosos) i hi ha qui et veurà com la feinada més complicada de la seva vida (pffff! ara ve l'estrangera aquesta que no en té ni papa de xinès!)

2.-Lligat amb l'anterior, cal que hi vagis amb algú que et faci de traductor. Si tens la mala sort, que et toqui un funcionari del tipus 2 com hem vist abans, no et voldrà ni entendre quan contestis en xinès. Tu en canvi, et sentiràs orgullosíssima de poder dir el teu numero de telèfon, data de naixement, i les coses bàsiques en xinès. La funcionària tipus 2 no entendrà res per molt bé que facis servir els tons. Ara bé, els funcionaris tipus 1 que estan voltant per l'oficina, ho entenen tot i et trobaran la mar de graciosa i intel·ligent.

3.-És normal que les funcionàries dones no coneixin ni Barcelona ni Espanya (ni quan ho dius en xinès).

4.-És normal que els funcionaris homes, en sentir Barcelona, diguin: Ronaldinho! Messi!

5.-A l'hivern, pots trobar els funcionaris d'uniforme i funcionaris de paisà amb l'abric i la bufanda posats. L'explicació és que, en general, a les oficines, els xinesos no engenguen la calefacció i no es treuen l'abric en cap moment. I de fet, te n'adones que t'has tornat xinesa i que no t'has tret l'abric en tota la declaració.

6.- A l'estiu, ... millor deixem aquesta part pels precs i preguntes...

7.-A l'hora de firmar la declaració, no posis cara de sorpresa si, després del boli i la firma, t'acosten tinta vermella per firmar amb el dit índex. Tu et sents en plan criminal donant les teves emprentes digitals, però és la seva manera de validar la declaració.

8.-Quan et donin la còpia, intenta dissimular la sorpresa de tenir un simple resguard dient que has anat a denunciar sense especificar què i qui has denunciat.

9.- I sobretot, dissimula la gràcia que et fa tenir un document que parla de tu i que està ple de dibuixets!!!

En fi, amics i amigues, aquestes són només unes pinzellades. Si us sembla bé, obrim un torn de paraules mentre escoltem a batzegades: m'escalfa el sol de febrer...

tempestes

Vaig posar la cançó de Bon dia fa uns quants posts com una ironia.
Aquí estem de tempestes!!!
Cauen uns llamps i trons que fan por i tot!
No sé com estan d'omplerts els pantans, però tenim els llacs i rius artificials ben plens!!!
Això impedirà que demà fem la paella i estic molt trista.
Ja fa massa que aguantem tempestes.
Dilluns passat va caure tal ruxat que el dimarts van aparèixer una gotera a l'oficina. Res massa important, però vaig haver de posar una tassa per la gota que anava caient.
De seguida vaig anar a avisar l'Ivan, un bon amic cantonès que treballa a la mateixa planta. Tant ell com jo vam treure la mateixa conclusió: no toquem res i avisem al management (és com l'administrador de la finca que tenen tots els edificis de Guangzhou (siguin destinats a residència o oficina) i que se suposa que ho controlen tot.

Al cap de poc apareix un home molt ben vestit que és l'enginyer, segons m'informa l'Ivan.
El senyor s'ho mira i diu que el problema és d'abaix.
Jo no m'ho puc creure! Des de la poma de Newton que se sap que les coses van de dalt a baix!
Veig que l'home no mourà ni un sol dit així que d'una revolada agafo una cadira per enfilar-me i arribar al sostre. Trec les plaques i observo l'interior del fals sostre. Allí està sec i per tant el problema és del pis d'amunt.
El senyor segueix sense moure ni un pèl, i en plan estaquirot, ens diu que se'n va cap amunt a veure què passa.
L'Ivan em mira desconcertat i, ple de vergonya, em diu:
-Em sap tant de greu! Aquest comportament és tant típic xinès!!!


PD: Avui us deixo amb Antònia Font

Love song
I el cel se perd es si mateix,
és una esfera intangible en es ocells
en totes direccions sobrevolen
i sempre es horitzons, equidisten;
com es pols i s’Equador
quan som davall sa lluna i no som davall es sol
diria que es teu cos el consider
i que es meu sentiment, se despista.


(Pels que us preocupeu per mi us diré que al final tot ha resultat ser una tonteria: Als del pis de dalt se'ls havia trencar l'aire acondicionat i no havien recollit l'aigua!)

Sichuan

Com que més val una imatge que mil paraules, us deixo amb aquest cartell que ens ha fet la Nere per l'acte solidari que montem aquest dissabte.

Us deixo amb Dijous Paella:

Vas a tot drap
per l´univers
damunt d´aquest planeta
i has completat
la volta al sol
amb admirable dignitat.

El Festival de Duanwu

El dia 5 del mes 5 del calendari xinès (és a dir ahir) es celebra el Festival de Duanwu, també anomenat Dragon Boat Festival pels expatriats.
Originàriament, el festival commemorava la mort del poeta Qu Yuan (circa. 340 a. C. - 278 a. C.) de la Dinastia Zhou. Quan el rei va decidir aliar-se amb l'estat cada vegada més fort de Qin, Qu es va exiliar per oposar-se a l'aliança. Va ser durant el seu exili quan Qu va escriure bona part de la poesia, per a la qual se'l recorda ara. Vint-i-vuit anys més tard, Qin conqueria la capital Chu. En la desesperació, Qu Yuan se suïcidava ofegant-se ell al Riu Miluo el cinquè dia del cinquè mes.
Es diu que la gent local, va llançar menjar (zongzi) al riu per alimentar els peixos de manera que no es mengessin el cos de Qu i que havien remat en vaixells per espantar els peixos (o per recuperar el seu cos).
Per això, les principals activitats d'aquest dia són preparar i menjar zongzi (una pilota d'arròs embolicada amb fulla de canya o bambú, i curses de vaixells en forma de drac.

Escolteu: Alegria (d'Antònia Font)
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions.

Singapore (o més revistes)

Aprofitant una sortida forçosa del territori xinès (coses de visats), vaig anar a conèixer Singapore.
El que més em va agradar de Singapore és aquesta multiculturalitat que es respira vagis on vagis. Hi ha gent de tot arreu i realment és una ciutat eclèctica i de contrastos.
Està bé això de sentir que ets a la Índia quan passeges per Little India, que ets a Europa quan passeges per Clarke Quay, o que ets al món àrab quan passeges per Arab Street, o a la Xina quan ets al Chinatown, o en una altra època quan passeges pel barri colonial. Però potser falten espais de trobada (per això fixeu-vos que he dit multicultural i no intercultural).
De totes maneres, amb 3 dies vaig poder copsar que aquesta illa-ciutat-país és un gran exemple a seguir en aquestes qüestions si més no per la naturalitat i normalitat amb què es tracten les difèrencies.
Una última anècdota va ser que seguint amb la rutina de quan arribem a una gran ciutat, vam comprar el Time Out i ens vam trobar que hi havia aquest anunci. Si mireu bé la part d'abaix de la dreta veureu que està escrit en català. Sabeu el que això significa, no? Que es pot escriure en català més enllà del nostre territori i no passa res! .... Ai Singapore! Com et trobo a faltar!

Avui us deixo amb el Far del Sud de Sopa de Cabra:

i empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

revistes

L'altre dia pensava que com més vius en una ciutat, menys la visites. Al principi, la novetat fa que vulguis anar a tot arreu, però aviat t'hi acostumes i comences a fer recorreguts habituals.
Tant és així que l'altre dia vam decidir explorar els voltants de la universitat, i vam trobar:
-que tenim una piscina a l'aire lliure que pertany a un hotel però a la que podem accedir pagant un 1,20€ cada vegada.
-que hi ha una llibreria catòlica amb llibres en xinès.
-que hi ha multitud de restaurants (en vam provar un de cuina de Harbin boníssima).
-que hi ha multitud de perruqueries.
-que hi ha multitud de llocs per prendre sucs.
-que hi ha alguns quioscs.
I precisament en un d'aquests quioscs vam trobar aquesta revista. Ens va xocar molt i vam decidir comprar-la.
Preguntant més tard de què anava la publicació vam rebre aquesta resposta:
-és una revista que quinzenalment publica noveles.
-no saben qui són els personatges de la portada
-saben que no tenen a veure amb el contingut de la novela interior
-segurament els hauran posat perquè hi ha molts colors.

Arribats a aquest punt expliquem la ironia: un rei amb corbata republicana i un independentista amb la bufanda del país repressor. No entenen massa la gràcia, però els agraden els colors!

Us deixo amb Els Pets que jo me'n vaig a seguir amb la rutina dels diumenges: un dinar en una terrasseta de Shamian Dao!

BON DIA
Bon dia, ningú l'ha demanat
però fa bon dia,
Damunt dels caps un sol ben insolent
Il·lumina descarat
Tot l’espectacle de la gent

opinions

Molts em demaneu la meva opinió sobre les coses que passen a la Xina, però em costa molt resumir-la i exposar-la.
I moltes vegades em sembla que no manejo tota la informació.
Un article que m'ha agradat molt és aquest sobre el punt de vista de la Xina.
Crec que ajuda molt a entendre com es veuen les coses per aquí.
Si voleu seguir llegint val la pena llegir aquest blog i aquest article al que fa referència.

Us deixo amb Antònia Font:
"retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles
que ja s’ha fet de nit i es plàncton s’il·lumina
i canten ses balenes a trenta mil quilòmetres d’aquí"

Estem de dol

Avui és el tercer i últim dia de dol a la Xina.
Això ha suposat:
-Que les banderes onegin a mig pal (com en la foto de la plaça Tian'anmen que han publicat a Xinhua)
-Que durant 3 dies a la televisió xinesa no es radiïn programes d'entreteniment (Et trobes amb una pantalla negra i un escrit en xinès i anglès que així ho indica)
-Que dilluns es fessin 3 minuts de silenci (i per la nit passessin les imatges per la televisió de com s'havia viscut aquest fet a tot arreu de la Xina). Una curiositat, durant els 3 minuts de silenci sona una sirena, amb diferents tonalitats segons el lloc de la Xina, però a tot arreu coincidia en què era un so estrident.
-Que a la televisió no parin de posar imatges de xinesos dipositant diners en diferents stands repartits pel país. (jo he vist que de mitjana la gent posa uns 400RMB si això ho multipliquem per la població xinesa amb poder adquisitiu, ens surt una xifra més que admirable)
-Que no pari de sentir històries de gent que està a la zona. El Fernando en fa un bon recull al seu blog. Feu-hi una ullada perquè val la pena.
-Que no hagi pogut escriure el post fins avui. Els blocaires de la Xina del Facebook hem fet 3 minuts de silenci no twitterejant, ni penjant posts ni res de res (i jo com que sóc així vaig allargar-ho tot el dia)

Avui us deixo amb amb Antònia Font: "Ses coses no són fàcils per ningú, dins d'aquest iglú"

"Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines"

L'hora de les campanyes

La Xina comença a reaccionar davant la catàstrofe de Chengdu.
Tothom em va explicant les anècdotes de si va sentir o no el terratrèmol. N'hi ha molts que no ens hem enterat de res, però d'altres han sentit marejos, petites tremolors i l'aigua com es mou en el vas.
Aquí a Guangzhou però el que sí que estic notant és que la gent comença a fer recollides i s'ha despertat una gran solidaritat. Abans d'ahir ja vam trobar aquest montatge que veieu a la foto per recollir diners.
També s'està organitzant una subhasta benèfica per part de les diferents Càmares de Comerç.
Pels que us agrada estar al dia de la informació, crec que val la pena que llegiu això:
Foto cedida per la Li Ya.

Més informació

Moltes coses estan passant a Chengdu, després del terratrèmol. Hem sentit a dir que la gent té por de tornar a les cases i que estan dormint als cotxes
Us deixo amb la notícia de Vilaweb on hi parla el Pep, a qui vaig tenir el plaer de conèixer i que viu i treballa a la zona. Ell us ho pot explicar molt millor que jo.
Mentrestant a Guangzhou estem fent una campanya per recollir roba, menjar i altres coses que es puguin necessitar.

Terratrèmol

A hores d'ara tothom ja sap que hi ha hagut un terratrèmol a la Xina.
Us adjunto una vegada més un mapa de la Xina amb les distàncies perquè no patiu per mi. Nosaltres no hem notat res. Sabem que a Beijing i a Shanghai s'han evacuat edificis, però al meu edifici ningú no m'ha dit res.

Si voleu saber més coses del terratrèmol, trobareu més informació a:
-vilaweb (que cita al xino-xano!!!)
-china daily
-xinhua (amb aquest video sobre l'explicació del terratrèmol)
Avui us deixo amb la cançó Del Sud d'Obrint Pas

Del sud,
d´alla on la terra mor,
d´alla on la calor,
no em deixa veure el sol.

Els meus primers fideus

El diumenge tornant de Xi'an, hi va haver una gran tempesta a Guangzhou que ens va fer desviar l'avió cap a Shenzhen (a 20 minuts de vol).
No és la millor manera d'acabar un viatge tan agradable, perquè la barrera del idioma ens feia incapaços de saber què estava passant.
Un cop aterrat l'avió a Shenzhen ens van portar a la terminal i allà a esperar. Els i les assafates de vol només ens deien "bad weather" com a motiu i dels passatgers ningú no parlava anglès.
Crèiem que no ens estàvem enterant de res, perquè a Shenzhen feia un cel espatarrant (malgrat ser negra nit) i de cop i volta alguns passatgers es van començar a organitzar per agafar taxis i cotxes cap a Guangzhou.
Com que el vocabulari de taxis ja l'he fet a les classes de xinès, això ho vaig poder entendre però encara no he donat les classes de "com demanar què li passa a l'avió" o la de "com demanar de què va l'avaria" i encara menys la de "perdoni, senyoreta porto tres hores per aquí i m'està començant a pujar la mosca al nas. Podria dir-me quan tardaré en arribar a casa?".... En fi, que em sentia com el Jin de Lost però jo vaig tenir més sort: Cap allà les 12 ens van servir menjar: una mena de fabada (a la xinesa) i fideus d'aquells que només cal afegir aigua calenta i es fan en pocs minuts.
I em vaig dir: -guaita tu! Encara aprofitaràs i menjaràs fideus d'aquests per primera vegada!
I això vaig fer i aquí en teniu la prova.
Per aquest post, us recomano escoltar Sopa de Cabra:
Quan es faci fosc...,
Esperarem tots dos que surti el sol.

XI'an (II)

Encara que ja sàpigues el que vas a veure, els guerrers de Xi'an són impressionants. És una barbaritat.
I no sóc la única que ho va pensar. Mentre passejàvem, ens vam creuar amb la següent conversa:
Una senyora li diu a la seva guia xinesa:
-Me da miedo pensar que una sola persona tenga tanto poder!
i la guia li contesta:
-Pero sólo para el emperador!
i la senyora repeteix:
-Sí. Sólo el emperador, pero lo que digo es que me da miedo que una sola persona tenga tanto poder!
i la noia repeteix:
-Pero sólo para el emperador!
i la senyora li tornava a repetir que encara que sigui l'emperador li feia por. En fi, que així les vaig deixar encallades en aquesta discussió que se m'ha quedat gravada al cap i que cada vegada trobo més transcendental. Així són moltes de les converses aquí: Cadascú en el seu món d'obvietats que és d'absurditats per a l'altre.

Us deixo amb Antònia Font i Milers d’habitants:

Fugiré dels meus invisibles,
sentiré que els àtoms més pròxims a jo
mai seran divisibles,
radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.