Uluru - Kata Tjuta

El viatge segueix amb una estada a l'Outback australià.

Ens deixem impressionar per l'Uluru, però ens sorprenen més Kata Tjuta i el Kings Canyon. Tot aquest territori ha estat escenari de lluites per la seva propietat. FInalment, tot es va resoldre amb el reconeixement de la propietat als aborígens que van cedir per 99 anys la terra al govern i a un òrgan de gestió del Parc Nacional Uluru-Kata Tjuta, que està composat paritàriament per aborígens i no aborígens.

Són uns dies on ens impregnem dels ensenyaments dels aborígens i així per exemple decidim no escalar l'Uluru i fer el recorregut per la base, guiats pels consells dels aborígens que queden molt ben resumits en unes explicacions de la Guia del Parc Nacional Uluru-Kata Tjuta:

Escolta, si et lesiones,
o mors, la teva mare,
pare i família ploraran molt
i també estaran trists. Així que,
pensa-hi i quedat abaix
(Barloona Tjikatu, propietària tradicional)

Aquesta és una cosa sagrada
molt important que estàs escalant...
No l'hauries d'escalar.
No és el veritable fi d'aquest lloc.
El veritable fi és escoltar-ho tot.
I potser això et fa estar una mica trist.
Però és el que t'hem de dir.
Estem oblifats per Tjukurpa a dir-t'ho.
I els turistes s'il·luminraran i diran:
"-Oh sí! Ara ho veig!
Aquesta és el camí correcte.
Això és el que està bé.
Aquesta és la manera correcta:
No escalar!"
(Kunmanara, propietària tradicional)

Veiem postes i sortides de sol impressionants que ens deixen meravellats.

Avui aniria bé que escoltéssiu Antònia Font:
Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines