The Best Damn Tour

Per resumir-vos el concert només se m'acut una frase: Avril Lavigne ja no és la neneta adolescent dels Premis Ondas del 2002.

Se'ns ha fet gran i és tota una showwoman que és capaç de ficar-se a la butxaca els cantonesos a la primera nota.
Ahir ens va oferir un concert vibrant on el públic cantava les cançons conegudes i també les que no ho són tant.
No para quieta a l'escenari i s'atreveix a tocar en directe el piano i la bateria.
Però les sorpreses no acaben aquí, fins i tot s'atreveix a pujar el seu maridet a l'escenari! La qual cosa ha despertat una gran ovació que ni els de seguretat han pogut aturar.
I és que encara que no us ho creieu el concert ha estat a cadira sentada. I m'ha recordat molt al concert de The Cure (pels de seguretat que eviten que et posis dret i ballis sk8ter boy i d'altres per l'estil). La veritat és que aquí els hem fet més cas, però és inevitable no fer un pèl el gamberro amb la gamberra núm. 1 a l'escenari dient-te: crec que la pròxima cançó us farà tornar bojos!
En fi, veient el concert de Toronto, potser podem dir que el nostre no ha estat tan espectacular i s'ha hagut de mossegar una mica la llengua, però benvingudes siguin les mossegades de llengua perquè almenys el tros que queda enfora es pot veure i aquí necessitem uns quants trossos!


Us deixo amb l'altra gamberra núm. 1, Pink, i Missunderstood

Hagupit

Avui estem de tifó.
Ahir ja ens van enviar una nova notificació des de l'administració de finques perquè tanquéssim les finestres de l'edifici (com si no sabessin que el nostre edifici no té finestres!!! que són vidres segellats!!!)
En fi, que estem a veure-les venir, però no patiu perquè total és mooolta pluja i vent fort. De tifons en tenim uns quants cada temporada i he llegit que aquest és el 14è (i espero que últim!).

Avui caldrà escoltar "Sacaron agua" d' Amparanoia
Cantaron a la madre tierra
Yemeya les escuchó
Semilla que brotó hacia el cielo,
Sonrisa mirando al sol
Sacaron agua

De Festival en Festival

Sembla que aquest mes és mogudet. Primer vam tenir la Diada i jo el Festival del Mig de la Tardor. Demà vosaltres teniu la Mercè i nosaltres celebrem el Dia Nacional amb una setmana de festa (del 29 d'octubre al 5 d'octubre).
Com que no em volia resignar a perdre'm el BAM, he decidit fer alguna cosa paralela, i és que m'ha tocat la grossa per doble costat: l'Avril Lavigne toca al costat de casa meva i a sobre, m'han tocat 2 tickets en el sorteig que ha fet la revista That's PRD. Així que s'han acabat les malediccions!

Us deixo amb Runaway de l'Avril:
You can't kick me down I'm already on the ground
No you can't, but you couldn't catch me anyhow
Blue skies, but the sun isn't coming out, no
Today is like I'm under a heavy cloud

Festival del Mig de la Tardor

El Festival del Mig de la Tardor és el quinzè dia del vuitè mes de l'Any Xinès, és a dir, ahir diumenge, 14 setembre. Aquest Festival es celebra en família, menjant pastissos de lluna (com el que em van regalar) i mirant la lluna de tardor, a poder ser en una montanya per estar-hi més aprop.

Per primera vegada, el govern ha declarat aquest festival com vacances nacionals, de tal manera que hi ha tres dies de festa des de dissabte. Per animar als empresaris a seguir aquesta festivitat, la llei d'aquest any diu que qui treballi avui dilluns dia 15 haurà de guanyar el triple del seu sou habitual.

És una festivitat molt important i ahir la muntanya de Baiyun (al costat d'on jo visc) era un veritable mar de persones que pujaven i baixaven a la muntanya per celebrar aquest dia. (En la foto trobareu el mapa amb els diferents itineraris que es poden fer a Baiyun).

El més curiós de tot és que hi ha una veritable discussió nacional sobre quin dia és dia en quà la lluna és plena. I és que molta gent creu que el dia en què la lluna és més plena és el setzè dia (avui!).



Us deixo amb Amazones a sa lluna d'Antònia Font
Quan va despertar, dinosaures
Si va somiar, meravelles
Quan va sortir es sol, se desfeia

Premi Nacional a la Ciutat Civilitzada

Ja fa temps que Guangzhou va decidir optar al Premi Nacional a la Ciutat Civilitzada, però jo no ho he sabut fins avui. És veritat que fa temps que havia sentit a dir que ens podien multar, però això d'ara és diferent.
Avui he preguntat com és que fa un parell de dies a cada cantonada hi havia voluntaris explicant les normes de circulació (peatons creueu quan el semàfor estigui en verd, feu-ho pel pas de peatons, etc) i de convivència (no escopiu, no tireu paper a terra, etc) i m'han respost que és per poder guanyar en aquest guardó.
En sentir-ho no he pogut evitar que se m'escapés el riure. Diverses ciutats xineses pugnant alhora per aquesta competició... això no té preu!

Escenes com aquestes es veuen a diari en les grans ciutats i no acabo d'estar del tot segura que de cop i volta es pugui introduir tota una sèrie de normes que la majoria de la població no veu com a incíviques sinó més aviat les entenen com innecessàries (perquè perdre un minut esperant el semàfor quan en 5 segons he creuat el carrer!)
I, de cop i volta, tot pensant que aquesta cultura mil·lenària ha anat tirant a la seva manera durant tant de temps sense cues, escopint i saltant-se el semàfors, m'he trobat preguntant-me: Cal realment que els cantonesos (i els xinesos per extensió) es "civilitzin"?

Penseu-hi mentre escolteu Brothers in arms de Dire Straits:
There’s so many different worlds
So many different suns
And we have just one World
But we live in different ones

La Diada

Un any més molts km em separen de la Diada, però això no vol dir que no la commemori a la meva manera.
Per sort aquest any aquí també coincideix amb celebracions de la Festa de la Mitja Tardor (del 13 al 15 de setembre).
I això ha fet que rebés una sorpresa molt agradable: M'HAN REGALAT EL MEU PRIMER PASTÍS DE LLUNA!!!
Aquí en teniu la foto!

Avui us deixo amb un clàssic:
L'ESTACA
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Ping Pong

A ningú se li escapa que el Ping Pong va començar essent un esport però que ara ja és un tot fenomen a la Xina.

Potser per això han titulat així aquest espai artístic que hi ha a la meva ciutat, perquè és tot un fenomen.

I és que aquesta és una altra revolució que està tenint lloc a la Xina: la Revolució Artística (no confondre amb la Revolució Cultural!!!). Això ja ho vaig experimentar al 798 de Beijing, que perquè ens entenguem és una espècie de Zona Franca/Poblenou on totes les naus i fàbriques han estat rehabilitades i ara hi ha tallers d'artistes que es dediquen a tota mena d'arts plàstiques i fan exhibicions vàries.

Doncs bé, el ping pong és un lloc semblant al 798 de Beijing però a la mida de Guangzhou. I a més a més cada vegada hi ha més llocs semblants. Pels que teniu facebook, podeu fer una ullada al Grup que han creat aquí O podeu fer una ullada a un altre lloc molt interessant que es diu Loft 345 o el C:Union. I pels que no teniu facebook, segur que el senyor google, encantadorament com sempre, us remetrà a les seves pàgines.

Aquí teniu un muntatge que van fer a la "Sala Gran" del Ping Pong.

Però per per trobar artistes no cal marxar de casa. M'han passat pel cap moltes coses, i al final he decidit deixar-vos amb la Granja de la Paula (de Mazoni) perquè barreja moltes arts a la vegada: música, poesia (cançó original del Bob Dylan), dansa, video, ...
Qui em faci la coreografia a l'aeroport com a benvinguda de la meva visita de Nadal, té premi!

ClustrMaps

Avui he rebut un email de ClustrMaps per avisar-me que ja fa un any que vaig obrir l'altre blog i que per això se m'esborraran els punts vermells del mapa que indiquen des d'on em miren els meus lectors.

Ha quedat bonic, oi?

Vull agrair a tothom que em segueix (que en aquesta visita a Barcelona he pogut comprovar que sou més gent del que em pensava), tant a qui ho fa de la manera tradicional (des de l'ordinador de casa, la feina, els parents) com qui viatjant per feina o plaer ha fet un forat a l'agenda per mirar el blog i afegir un punt vermell en algun cantó del món inesperat.

Ara només ens falta conquistar l'Àfrica i Rússia! (Austràlia ja surt en el mapa d'aquest blog)
Preparats, llestos... ja!

Escolteu Strange World de la Beth

Like the sun needs the sky each day to rise
We should come together, we could at least try