dimarts, 29 de juliol del 2008

musicals i exposicions


Sentint el Delicatessen aquestes darreres setmanes, em fèieu molta ràbia tots els de Barcelona, per la gran oferta musical que hi ha últimament a la Ciutat Comtal.


Però, vés per on, aquesta última setmana he tingut un parell d’experiències que m’han fet pensar que aquí també tenim la nostra dosis de cultura.


La primera va ser la inauguració de l’Exposció ¨La Alquimia de los Herreros¨ (on vaig poder gaudir de magnífiques escultures després de molt de temps).


I la segona el Musical “The Sound of Music” en el Memorial Sun Yat Sen que em va transportar a mil llocs i cap d'ells era la Xina. Era impressionant estar a terres asiàtiques sentint aquesta delícia.

Avui, com no podia ser d’una altra manera, us deixo amb la Família Von Trapp

Do a deer a female deer
ray a drop of golden sun
me a name i call myself
fa a long long way to run
sol a needle pulling thread

dijous, 24 de juliol del 2008

La maledicció de la garantia (II)


Seguint el que us explicava, finalment vaig aconseguir reparar el mòbil i per uns mòdics 8 euros vaig tornar a tenir so i la tecla 5!!!)
El problema va ser quan a l'entregar-me el mòbil arreglat va i em diuen: tens 3 mesos de garantia de la reparació!
Ai las! Què m’heu anat a dir!
Jo de seguida vaig comptar que a finals de setembre se m'espatllaria de nou el mòbil i me’n vaig anar de la botiga…
Però avui, de cop i volta el so tornava a no funcionar! I dic jo: me’n vaig corrents cap a la botiga que encara estic en garantia.
El noi m’ha reconegut com la noia de la tecla 5 així que no he hagut ni d'ensenyar el tiquet de la reparació i així, tan tranquilament i com qui no vol la cosa en 5 minuts m’ha desmuntat i muntat el mòbil i he tornat a tenir so al mòbil. I el més important de tot: HE POGUT APROFITAR UNA GARANTIA!!!!

Hello Mary Lou
Creedence Clearwater revival
Passed me by one sunny day
Flashed those big brown eyes my way

dimarts, 22 de juliol del 2008

大暑 (Gran Calor)

El calendari xinès té 24 dies (dos cada mes) que marquen les divisions de les estacions de l’any i tenen a veure amb els canvis del clima i la relació entre el sol i la lluna.

Els noms per als 24 punts de divisió estacionals tenen gran influència sobre l'agricultura i el conreu de la Xina i són aquests: Començant de Primavera, Aigua de Pluja, Quan es Desperten els Insectes, Equinocci de Primavera, Brillantor Pura, Pluja del Gra, comencçament d'Estiu, Gemmació del Gra, Gra a l’Orella, Solstici d'Estiu, Calor Lleugera, Gran Calor, Començament de la Tardor, Límit de Calor, Blanca Rosada, Equinocci Tardoral, Rosada Freda, Gebrada Descendent, Començament d'Hivern, Neu Lleugera, Gran Neu, Solstici d'Hivern, Fred Lleuger i Gran Fred.

El Començament de Primavera, el Començant d'Estiu, el Començament de Tardor i el Començament d'Hivern marquen el començament de les quatre estacions. L'Equinocci de Primavera i l'Equinocci de la Tardor són els dos punts on el dia i nit són iguals.

Avui toca la Gran Calor i la veritat és que es nota!
Però, crec que els antics no sabien això del canvi climàtic i la calor d’aquest any em sembla que encara està per venir…


Nada
Amparanoia
Que más da, si sale el sol, por aquí o por allí
Sale para todos, cuatro días vamos a vivir,
Que más da, si sale el sol, por acá o por allá
Sale para todos, cuatro días tenemos pa gozar

dimarts, 15 de juliol del 2008

Fa un any!


El dia 16 de Juliol de 2007 m'enfilava a un avió que em portava cap a Guangzhou, la ciutat de les cabres.
Venia amb els versos que m'havia dedicat l'HSP i amb la idea al cap del JBB per instal·lar-me en aquesta ciutat. Venia il·lusionada i preparada per la nova vida que m'esperava. O això és el que jo creia! De seguida van aparèixer les primeres sorpreses (mocadors, paraigües i cremes) i les primeres decepcions (les aventures al banc, problemes amb internet, ...).
Però també he tingut les meves alegries: el lloguer de l'oficina, els meus aprenentatges de xinès i els viatges!!!
I el que més m'agrada és que m'heu acompanyat tot aquest temps. Gràcies!

Com que ja hem completat el cercle, us deixo amb Circle of Life:

From the day we arrive on the planet
And blinking step into the sun

i com a regal per aquest primer aniversari, us obsequio amb la llegenda de les cabres:

Diuen les velles sàvies, que en l'antiguitat a Guangzhou van aparèixer cinc deesses vestides de diferents colors muntant unes cabres multicolors i portant cada una una espiga d'arròs a la boca. Les deesses van lliurar les espigues a les persones que governaven el lloc i els van demanar repartir-les entre els habitants prometent als vilatans una vida sense gana en l'eternitat . Les deesses van desaparèixer de seguida, però les cabres van quedar convertides en pedres.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Falta un mes!

Sí Sí, ja ho deveu haver llegit i sentit durant tot el dia:
Falta un mes pels Jocs Olímpics de Beijing!
De totes maneres, aquí a Guangzhou els ànims segueixen igual.
Crec que la ciutat s'omplirà de banderes i poca cosa més. No notarem ni més turistes ni ens invadirà massa esperit olímpic (ja vam copsar-ho quan va passar la torxa i crec que poca cosa més s'afegirà).
La Xina és massa gran i a nosaltres no ens ha tocat cap part del pastís.
Però espereu-vos que quan siguin els Jocs Asiàtics, els cantonesos despertaran i tot tremolarà!!!

Us deixo amb Ladder to the sun de Coldplay

dimarts, 1 de juliol del 2008

1 de Juliol

Avui és dia 1 de Juliol, i és el dia del Partit Comunista a la Xina.
No és festiu i s'ha notat perquè aquí estem cada dia més enfeinats i no pararem ni a l'agost!
Però malgrat tot, he tingut temps per recordar que fa dies que vaig acabar Cignes Salvatges i us el volia recomanar a tots i totes les que esteu interessats en aquest país.
És un llibre que parla de la vida quotidiana de tres generacions de dones que viuen a la Xina des de la última època de la Xina Imperialista fins als anys 80. L'escriu la Jung Chang que és la última dona d'aquesta saga que apareix al llibre i que enganxa tot el període de Mao (de fet, té un altre llibre sobre ell publicat ara fa un parell d'anys).
He quedat francament tocada per aquesta lectura perquè m'esperava una altra cosa: hi ha passatges molt bèsties i paràgrafs que m'he hagut de saltar per les barbaritats que s'expliquen (com quan apartes la mirada de la televisió en veure segons què) però crec que valia la pena.

És una lectura més que recomanable perquè explica moltes coses que d'altra manera serien inexplicables.
Ja em va avisar l'OPH, quan em va afirmar :
-a partir d'aquell llibre vaig començar a entendre la Xina!

Us deixo amb Guns n' Roses (si us fixeu uns és anagrama de sun així que serveix com a cançó per al blog!)