dimecres, 7 de maig del 2008

XI'an (II)

Encara que ja sàpigues el que vas a veure, els guerrers de Xi'an són impressionants. És una barbaritat.
I no sóc la única que ho va pensar. Mentre passejàvem, ens vam creuar amb la següent conversa:
Una senyora li diu a la seva guia xinesa:
-Me da miedo pensar que una sola persona tenga tanto poder!
i la guia li contesta:
-Pero sólo para el emperador!
i la senyora repeteix:
-Sí. Sólo el emperador, pero lo que digo es que me da miedo que una sola persona tenga tanto poder!
i la noia repeteix:
-Pero sólo para el emperador!
i la senyora li tornava a repetir que encara que sigui l'emperador li feia por. En fi, que així les vaig deixar encallades en aquesta discussió que se m'ha quedat gravada al cap i que cada vegada trobo més transcendental. Així són moltes de les converses aquí: Cadascú en el seu món d'obvietats que és d'absurditats per a l'altre.

Us deixo amb Antònia Font i Milers d’habitants:

Fugiré dels meus invisibles,
sentiré que els àtoms més pròxims a jo
mai seran divisibles,
radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

2 comentaris:

Arnau ha dit...

Ostres Marina, a mi també em van deixar impressionat quan els van portar a Barcelona... m'encantaria veure'ls tots al seu lloc!!!

mai9 ha dit...

quina reflexió més bona amb les obvietats i absurditats!