diumenge, 28 de setembre del 2008

The Best Damn Tour

Per resumir-vos el concert només se m'acut una frase: Avril Lavigne ja no és la neneta adolescent dels Premis Ondas del 2002.
Se'ns ha fet gran i és tota una showwoman que és capaç de ficar-se a la butxaca els cantonesos a la primera nota.
Ahir ens va oferir un concert vibrant on el públic cantava les cançons conegudes i també les que no ho són tant.
No para quieta a l'escenari i s'atreveix a tocar en directe el piano i la bateria.
Però les sorpreses no acaben aquí, fins i tot s'atreveix a pujar el seu maridet a l'escenari! La qual cosa ha despertat una gran ovació que ni els de seguretat han pogut aturar.
I és que encara que no us ho creieu el concert ha estat a cadira sentada. I m'ha recordat molt al concert de The Cure (pels de seguretat que eviten que et posis dret i ballis sk8ter boy i d'altres per l'estil). La veritat és que aquí els hem fet més cas, però és inevitable no fer un pèl el gamberro amb la gamberra núm. 1 a l'escenari dient-te: crec que la pròxima cançó us farà tornar bojos!
En fi, veient el concert de Toronto, potser podem dir que el nostre no ha estat tan espectacular i s'ha hagut de mossegar una mica la llengua, però benvingudes siguin les mossegades de llengua perquè almenys el tros que queda enfora es pot veure i aquí necessitem uns quants trossos!


Us deixo amb l'altra gamberra núm. 1, Pink, i Missunderstood