La importància de demanar perdó em va quedar claríssima el passat dia 13 de Febrer.
Mentre la bellesa de la Gran Barrera de Corall ens rodejava, el Primer Ministre australià sortia a tots els canals de televisió (la senyal dels quals arribava fins i tot a ultramar, on nosaltres ens trobàvem) per demanar perdó a les comunitats d'aborígens per les anomenades generacions robades (una política de govern que va durar del 1869 al 1969 sota la pretesa finalitat d'afavorir la integració dels aborígens, i que va consistir en separar els nens aborígens de la seva família per part d'agències governamentals i les missions per educar-los en orfanats i en alguns casos permetre'n l'adopció per una altra família).
Ja us podeu imaginar la bajanada d'aquesta política, el drama provocat i les depresions i milers de problemes de tot tipus que ha creat a moltes persones. A més a més, això es va fer d'amagat i no es va donar a conèixer al gran públic fins els anys 90.
Però, el dia 13 de Febrer de 2008, finalment el Primer Ministre va demanar perdó. Podeu escoltar
aquí com amb poques paraules es pot començar a reparar el dany causat (tot i que quedava clar que era un primer pas i que encara queda molta feina a fer).
M'agradaria que a molts altres llocs es pogués demanar perdó per bajanades i bestieses fetes pels governs, ni que sigui com a primer pas, i a partir d'aquí, treballar tots junts per a un nou futur conjunt.
Avui que estic tant hippie, us recomano escoltar "Sun is Shining" de
Bob Marley.
De reüll: em permeto copiar la secció d'
El Caminante, perquè ja que parlem de política, li feu una ullada
al que us explico a LA VANGUARDIA Digital sobre com ens veuen des de la Xina i els problemes que estem tenint els que vivim a fora per tal de poder votar.
