Un dels motius que m'ha fet estar allunyada del blog, és la visita dels socis del despatx.Jo agraeixo moltíssim les visites perquè em treuen de la meva bombolla i em permeten saber com ens veuen des de fora els expatriats.
Així, l'AHP em va recomanar el llibre Los Mares de Wang, on un periodista viatja a la Xina i explica com viu i veu aquest immens país. El capítol sobre Guangzhou (a la foto hi teniu una maqueta de la nostra ciutat) no té desperdici perquè relata molt bé la fauna que hi ha per aquí, tot i que potser relata la part ludíco-festiva de manera esbiaxada (sembla que aquí no treballi ningú!).
Una altra visita interesant ens la van fer una mare i una filla que es dediquen al negoci dels "bolsos". Estàvem sopant unes 10 persones quan ens les van presentar i la mare ens va deixar anar com qui no vol la cosa que a la seva filla no li agradava gens la Xina. Personalment, crec que ho va dir intencionadament perquè sabia que tots començaríem a cantar les excel·lències de la Xina. I així va ser com durant uns minuts no vam parar de parlar del principal aventatge de viure a la Xina: qualitat de vida que als nostres països no podríem mantenir: sopar a fora cada dia plats boníssims d'arrreu del món a preu super-assequible, viatjar a països exòtics a preus mòdics i amb poques hores d'avió, massatges, pedicures i manicures, perruqueries, roba, sabates, "bolsos"... i com no! el tema de sortir de festa tant com vulguem!
Davant d'això, la noia ens va contestar amb un rotund:
-és que sabeu què? Jo tot això ja ho vaig fer a l'Erasmus!
No us puc negar que el meu esperit Peter Pan no es quedés malmès per aquesta expressió, però després d'explicar-li les grans responsabilitats i feines que combinem amb tots aquests petits plaers, em vaig quedar abatuda al pensar que en realitat aquest no era el problema.
El veritable drama d'aquesta frase és que algú per haver passat uns mesos de festa a Itàlia (per dir un país) es pensi que ja ha vist tot el món!
Avui més que mai us deixo amb tot un himne a seguir que ens van cantar Els Pets al disc Sol
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
3 comentaris:
Jo no participo mai en els blocs, però noia, en un més he fet Polonia (4d) Marroc (3d) i ara estic fent Tunissia (4d), i aquest post m'ha fet mal, quanta rao que tens.
Com ja saps, penso que sou molt valents, disfruteu de l'experiència, i quan tingueu ocasió (que sempre se us troba a faltar) tireunos-la a la cara i estalvieuvos les forces, que sempre van justes, de convèncer a gent que no ho entendran mai.
Un petó i una abraçada INMENSA
Si algú viu en un país estranger on els preus són més baixos i pot tenir certs avantatges, per què no aprofitar-los i gaudir-ne? Això no et fa un monstre (a no ser que vagis en plan "sóc el puto amo", acudeixis al casino, a cocktails de gala i vagis a dormir freqüentment al Ritz).
No cal justificar responsabilitats laborals o modus vivendi similars a cap "experta en Erasmus".
Perquè afortunadament viure en un país "no-occidental" no té res a veure amb fer cap Erasmus (no entraré en detalls perquè seria molt llarg), cosa que desacredita la nostra apreciada amiga per utilitzar frases cliché fora de lloc i, com bé dius, ser una ignorant en quan a experiència a l'estranger. I la desacredita encara més no el fet de creure's que pugui jutjar-te per les teves accions concretes a la Xina, sinó el fet que et jutgi en base a aquesta comparació tan ingènua, per dir-ho suau.
Marina, la teva amiga que va fer el comentari de l'Erasmus volia anar de "guais" però només va aconseguir fer el pena.
El teu esperit Peter Pan està intacte, no et preocupis.
M'encanta participar per discrepar...
Jo, tot i respectar moltíssim aquells qui decidiu/trieu/heu de treballar fora de casa, prefereixo quedar-me.
Viatjar? doncs segurament em queden infinitat de llocs per anar, llocs impresionants i fantastics, però no em treu gens la son...a alguns i aniré algun dia i a d'altres no hi acabaré anant mai...
En definitiva, el meu comentari vol venir a dir que voler 'marxar' (o viatjar) no és ni millor ni pitjor que voler 'quedar-se'. Hi ha prous llocs fantastics a tot arreu, tot el que cal és saber-los disfrutar i viure'ls amb ganes.
La vostra opció per mi seria un suplici, per molts sopars, festes o viatges que us permeti fer (ara que ja que hi sou, feu-los!)
Publica un comentari a l'entrada