HAPPY 牛 YEAR

Segons el calendari lunar, la setmana que ve començarem l'Any de la vaca o el bou. Els traductors no es posen d'acord en traduir el terme 牛 perquè en xinès l'animal rep el mateix nom tant si és vaca com si és bou.
El més graciós és el joc de paraules que titula aquest post i aquí ve l'explicació de l'acudit: 牛 es pronuncia "niu" i per això barrejant els caràcters anglesos i xinesos es pot llegir "Happy New Year".


Més enllà de jocs de paraules, aquí estem vivint uns dies de nerviosisme, iguals que els nostres dies previs al Nadal.

Tot Guangzhou es prepara per la festa i ha tret els ornaments nadalencs i han començat a posar els bons desitjos per l'Any Nou i els tarongers.
I com l'any passat, les estacions de tren són un caos: els milions d'immigrants xinesos que hi ha a la província han de tornar a casa seva a passar les Festes amb la família i tots han de sortir els mateixos dies i per tren.
Jo faré com ells i tornaré a casa també.

Mentrestant, escolteu Manel:
Un camell d'Orient surt de la ciutat, la gepa lleugera, buida de regals. El rei es desperta i pregunta on està: tot està tranquil majestat
(…) I el sol va sortint i el rei segueix roncant

Apart de la seva versió original, podeu també escoltar un assaig o una altra versió.

Celebracions

El Gener és una data de celebracions:
Fa dos anys que el xino xano va arribar (i també és el seu aniversari!!!) però el més important és que ja fa un any que vaig obrir aquest blog!
Ho he sabut perquè els de Clustr Maps m'han enviat un email dient que em borraran el mapa i tornarem a començar de zero.
Així que quedeu-vos amb aquesta imatge perquè és gràcies a vosaltres que l'hem aconseguit!


Gràcies per llegir-me i a veure quins colorins aconseguim l'any que ve!

Com que estic d'aniversari, em permeto el luxe de repetir la cançó 110 colors d'El Fill del Mestre:

tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d´alba
just quan surt el sol

Home Sweet Home

Després de l'estada a Barcelona per Nadal, he experimentat una estanya sensació: la sensació de tenir dues cases.
En arribar a Barcelona, em va agradar veure que malgrat la meva marxa, la vida segueix, tot segueix igual i tothom estava esperant.
I en arribar a Guangzhou, no sé com explicar-vos-ho però vaig sentir una caloreta (aquí no tenim nevades ni fred) i vaig veure que aquí també estava tothom esperant-me: a l'aeroport ja vaig sentir el primer gargall d'una escopinada, a la cua dels taxis se'm van colar, el taxista ens va voler timar...
Suposo que hi ha coses que no canviaran mai.


Us deixo amb calor calor de la Troba Kung-Fu


Trobo el sereno al carrer mullat,
és el tanguero de les altes hores,
que canta sol amb l´orquestra mora
i dóna avís als qui escolta senya,
i dóna senya al niu de la pena,
que no hi ha roca que l´aigua no mogui,
que la cançó és per qui la canti,
i la guitarra és per qui la toqui.

La millor cançó de l'any

Ara que s'acosta el final de l'any, comencen a aparèixer rànquings de les millors coses que han passat. Jo avui dedicaré el post a les millors cançons de l'any.

La veritat és que poca cosa pròpiament xinesa he escoltat, perquè estic massa enganxada al Delicatessen i perquè em costa molt accedir als mitjans de comunicació (tele, ràdio i premsa xinesa), ja que encara no domino prou l'idioma i em perdo als 3 segons d'intentar veure/escoltar/llegir algo.

De totes maneres, he anat sentint cosetes i el meu pòdium personal de les 3 millors cançons de l'any són:


-en el tercer lloc: la cançó " Stuck in C Union Zhujiang Pijou ", d'un grup de Guangzhou que estan estancats al C Union bebent la cervesa local

-en segon lloc: no podem oblidar el "One World One Dream" dels Jocs Olímpics

-i en primer lloc: per la seva lletra, les guitarres del final, com s'enganxa la cançoneta i perquè malgrat ser cursi m'encanta moltíssim: 有没有人告诉你 (més coneguda com You méi You!)

Aquesta setmana torno a casa per Nadal (com el torró). Mentrestant, trobaré a faltar aquesta ciutat adoptiva meva, no pararé d'escoltar Another World d'Anthony and the Johnsons:

I’m gonna miss the trees
I’m gonna miss the sun
I miss the animals
I’m gonna miss you all

I torna el Nadal!

Encara que tingueu sensació de dejà vu, aquesta foto és actual.
Fa poc que ha començat el fred, la qual cosa vol dir que ja toca cambiar els aparadors i omplir-los de decoracions de Nadal, encara que no sàpiguen per a què.
Però és que hi ha coses que fan Nadal, com La Marató de TV3 i que aquest any ens ha portat aquesta meravellosa versió que es titula "Ja surt el sol" i que em té totalment enganxada. Jo ja tinc el CD, i vosaltres?

Més Bancs

Després de les meves primeres experiències als bancs i altres situacions, he intentat mantenir-me allunyada dels bancs, procurant fer totes les gestions des del caixer.
Així que fa dos dissabtes, vaig anar-hi a treure diners i entre ells em va aparèixer un bitllet de 100 yuans estripat.
Tal com m'havien explicat, vaig agafar el bitllet el vaig ensenyar a la càmara i vaig sortir de l'oficina empipada perquè fins dilluns no podria fer res...
Dilluns a les 9 del matí em presento al banc per explicar-los el que va passar i la noia de la finestreta em diu que com a molt em dóna 50 yuans. Jo m'enfado i penso que no és just, que és la pròpia màquina la que m'ha donat el bitllet i que no tinc perquè renunciar als meus diners per un error del banc. Vull els meus 100 yuans (dic jo amb un xinès clar i català) i la noia em diu: o 50 o res. Agafo els 50 i li demano un paper per poder escriure una queixa demanant que em donin els 50 yuans que em falten i li dono a la noia.
Me'n vaig enfadada i just quan ja se m'ha passat tot, em truquen del banc i em diuen que torni, que em donaran els 50 que falten.
Al·lucinada, torno al banc i efectivament em donen els 50 que faltaven!

Em vaig quedar sense "Ni una sola paraula", com la cançó que avui ens versiona el Roger Mas. A veure si us sona la lletra:
Ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol

rollito de gingebre

Ja sabeu que uns dels avantatges de viure a la Xina són els massatges, així que de tant en tant em deixo caure per un centre que hi ha a l'Illa de Shamian.

Aquest diumenge tocava i la noia que em feia el massatge em va trobar pitjor del que és normal. Em va dir que tenia l'esquena molt cansada i que més que un bon massatge em convenia un rollito de gingebre.

Jo em pensava que es tractava d'una infusió d'un tros de gingebre, així que negocio el preu i li dic que d'acord amb el gingebre.

Al cap d'una estona la noia torna amb una galleda amb un potingue que fa un tuf a gingebre que m'espanta, un munt de tovalloles i un plàstic.

Molt professionalment, em fa aixecar de la camilla i hi col·loca el plàstic. Després em fa estirar boca avall i em comença a aplicar la pasta (que està un pèl freda) per tota l'esquena. Quan ha acabat, em cobreix l'esquena amb les tovalloles. Llavors arriba el toc final: acabar per enrollar-me l'esquena amb la resta de plàstic.

Aquí és quan la neurona es desperta i m'agafa l'atac de riure: no és que em prengui un rollito, és que el rollito de gingebre, sóc jo!!!

Però la cosa no acaba aquí, al cap de pocs minuts, l'esquena em comença a coure i fa una calor horrible dins del rollito. Quan començo a queixar-me, la noia m desembolica i em treu la pasta. Tinc l'esquena vermella i em cou més que si m'hagués passat 25.000 hores prenent el sol! Al cap d'una estona, però, apareix el miracle: la coïssor marxa i tinc l'esquena més relaxada que mai! Quin plaer i què senzill tot plegat! A partir d'ara faré més cas a la medecina xinesa!

Us deixo amb "El que diuen els arbres" de Feliu Ventura.