Vaig posar la cançó de Bon dia fa uns quants posts com una ironia.Aquí estem de tempestes!!!
Cauen uns llamps i trons que fan por i tot!
No sé com estan d'omplerts els pantans, però tenim els llacs i rius artificials ben plens!!!
Això impedirà que demà fem la paella i estic molt trista.
Ja fa massa que aguantem tempestes.
Dilluns passat va caure tal ruxat que el dimarts van aparèixer una gotera a l'oficina. Res massa important, però vaig haver de posar una tassa per la gota que anava caient.
De seguida vaig anar a avisar l'Ivan, un bon amic cantonès que treballa a la mateixa planta. Tant ell com jo vam treure la mateixa conclusió: no toquem res i avisem al management (és com l'administrador de la finca que tenen tots els edificis de Guangzhou (siguin destinats a residència o oficina) i que se suposa que ho controlen tot.
Al cap de poc apareix un home molt ben vestit que és l'enginyer, segons m'informa l'Ivan.
El senyor s'ho mira i diu que el problema és d'abaix.
Jo no m'ho puc creure! Des de la poma de Newton que se sap que les coses van de dalt a baix!
Veig que l'home no mourà ni un sol dit així que d'una revolada agafo una cadira per enfilar-me i arribar al sostre. Trec les plaques i observo l'interior del fals sostre. Allí està sec i per tant el problema és del pis d'amunt.
El senyor segueix sense moure ni un pèl, i en plan estaquirot, ens diu que se'n va cap amunt a veure què passa.
L'Ivan em mira desconcertat i, ple de vergonya, em diu:
-Em sap tant de greu! Aquest comportament és tant típic xinès!!!
PD: Avui us deixo amb Antònia Font
Love song
I el cel se perd es si mateix,
és una esfera intangible en es ocells
en totes direccions sobrevolen
i sempre es horitzons, equidisten;
com es pols i s’Equador
quan som davall sa lluna i no som davall es sol
diria que es teu cos el consider
i que es meu sentiment, se despista.
(Pels que us preocupeu per mi us diré que al final tot ha resultat ser una tonteria: Als del pis de dalt se'ls havia trencar l'aire acondicionat i no havien recollit l'aigua!)
El senyor s'ho mira i diu que el problema és d'abaix.
Jo no m'ho puc creure! Des de la poma de Newton que se sap que les coses van de dalt a baix!
Veig que l'home no mourà ni un sol dit així que d'una revolada agafo una cadira per enfilar-me i arribar al sostre. Trec les plaques i observo l'interior del fals sostre. Allí està sec i per tant el problema és del pis d'amunt.
El senyor segueix sense moure ni un pèl, i en plan estaquirot, ens diu que se'n va cap amunt a veure què passa.
L'Ivan em mira desconcertat i, ple de vergonya, em diu:
-Em sap tant de greu! Aquest comportament és tant típic xinès!!!
PD: Avui us deixo amb Antònia Font
Love song
I el cel se perd es si mateix,
és una esfera intangible en es ocells
en totes direccions sobrevolen
i sempre es horitzons, equidisten;
com es pols i s’Equador
quan som davall sa lluna i no som davall es sol
diria que es teu cos el consider
i que es meu sentiment, se despista.
(Pels que us preocupeu per mi us diré que al final tot ha resultat ser una tonteria: Als del pis de dalt se'ls havia trencar l'aire acondicionat i no havien recollit l'aigua!)
2 comentaris:
aix, com arribaran a potència mundial si ja tenim problemes amb les goteres....
Aquí, Marina, també portem uns dies de merda. De fet ha estat el maig i juny més plujós dels últims anys. Almenys ja no tenim sequera ni l'espectacle polític que l'acompanya.
Un matís: en temes d'aigua i més concretament d'humitats, aquesta pot anar de baix a dalt. Sí sí, ciència ficció pura!
Publica un comentari a l'entrada