El que més em va agradar de Singapore és aquesta multiculturalitat que es respira vagis on vagis. Hi ha gent de tot arreu i realment és una ciutat eclèctica i de contrastos.
Està bé això de sentir que ets a la Índia quan passeges per Little India, que ets a Europa quan passeges per Clarke Quay, o que ets al món àrab quan passeges per Arab Street, o a la Xina quan ets al Chinatown, o en una altra època quan passeges pel barri colonial. Però potser falten espais de trobada (per això fixeu-vos que he dit multicultural i no intercultural).
De totes maneres, amb 3 dies vaig poder copsar que aquesta illa-ciutat-país és un gran exemple a seguir en aquestes qüestions si més no per la naturalitat i normalitat amb què es tracten les difèrencies.

Avui us deixo amb el Far del Sud de Sopa de Cabra:
i empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
3 comentaris:
m'ofereixo de professor de català per les teves advocades xineses! :)
esta be aixo de fer una escapadeta a Singapore per renovar el visat o lo que sigui pregunta si jo puc renovar el meu passaport allà i m´en vaig a fer-ho ......
Jo esttic amb el Jesus, Una renovació a Signapore ( o Signapur??) val la pena. Molt millor que fer-ho a l'oficina pudenta i plena de gent del carrer Balmes.
Publica un comentari a l'entrada