On sóc?

És normal que un país quan soni l'himne nacional i xiulin uns quants dissidents la televisió decideixi no emetre-ho?

Si parlem de la Xina, sí.

Pero, "pongamos que hablo de Madrid":

El sol es una estufa de butano,
la vida un metro a punto de partir,
hay una jeringuilla en el lavabo,
pongamos que hablo de Madrid.

mascotes

Aprofitant el Sant Jordi, ja us vaig explicar que els xinesos tenen el drac.

Nosaltres tenim el Gusiluz.

六

Els lectors d'aquest blog ja sabeu que el número 8 és el número de la sort i que el 4 és el de la mala sort perquè ens ho va explicat el Fernandet.

Avui però toca parlar del sis. He llegit que per als xinesos és un numero que és bo pels negocis, perquè es pronuncia igual que "llis" (澑, Pinyin: liù) i "fluid" (流, Pinyin: liú).

Per nosaltres significa Victòria i demostrar el què és bon futbol.

Avui simplement us deixo amb un video per aprendre a escriure el número 6 en xinès perquè m'ajudeu a explicar als xinesos el partidàs d'ahir!

art

Un dels comentaris que més sento sobre Guangzhou és pel que fa la manca d'opcions pel que fa l'oci i l'art se n'emporta la pitjor part.

Jo defenso aferrissadament els museus que tenim aquí, galeries, iniciatives com el Loft345, ping pong i d'altres que estic segura que ni coneixem!

Sense anar més lluny, l'altre dia vam anar a una exposició al Museu d'Art de Guangzhou i ens vam trobar la fascinant exposició "Fact and Fiction" de Qin Ga, que va reproduir la Llarga Marxa i se la va tatuar al cos a mesura que l'anava fent.

A més a més, crec que talents com el de woton freak, recentment arribat a la ciutat faran crèixer la nostra creativitat.

Sobretot mireu el seu vídeo perquè no té desperdici!

Sant Jordi

Trobareu a La Vanguardia les meves impressions per aquest dia.
De moment sé que surt en versió digital.
Algú em pot confirmar què surt en la versió paper?

amb la meva gent

I per acabar de sentir-te com una més, has de sortir a les pàgines de societat.

A Guangzhou, pot ser al That's PRD o al City Talk.

En aquest cas apareixem les nenetes en l'Inter-Chamber Networking Event a l'Hotel Shangri-la.

Ara us toca fer com a "On està Wally" i trobar-me.

Avui escoltarem "Amb la meva gent" de Gerard Quintana:
un llit de sorra al mig del mar,
el sol sempre despert.

membercard

S'ha de reconèixer que el dia que et diuen si tens la targeta client i tu dius que sí i t'apliquen un descompte, et sents com el rei del mambo i lligat per sempre a qui et fa el descompte.

I és que es podria dir que aquí, pràcticament només a l'entrar en un local ja et pregunten si tens la "member card" (en xinès pronunciat tot junt i ràpid de la següent manera: membacà!). Per això, el que em va provocar la sensació de pertinença va ser la quan vaig aconseguir la meva primera targeta client! Ja en sóc una més (vaig pensar jo).

Aquí teniu les que jo porto sempre a sobre: 2 de supermercat, 2 de viatges, la de l'hotel de hong kong, la d'un restaurant i la de comprar coses de la casa! I ara veig que encara m'he oblidat el bonotren, Ah! i la de la botigueta de tonteries! i la de descompte que vam guanyar per disfressar-nos...

Jo era super "anti-membacà", però al igual que a "El Club de Fans de John Boy" de Love of Lesbian, ara ja en sóc una fan més:

Decíais que John Boy era boreal, algo ambiguo y de infancia gris
Sinceramente yo lo detestaba hasta morir