La maledicció de la garantia

Ja estant a Barcelona em perseguia la maledicció de la garantia, és a dir, que se m'espatllaven les coses just quan la garantia acabava de passar.
Malgrat posar-hi quilòmetres enmig, la maledicció em va buscar i a la Xina em va trobar.
Ho vaig saber ben aviat: al cap de pocs mesos de comprar-me el mòbil, se'm va espatllar el carregador i a l'anar a la botiga amb la meva factura i tot ben preparat em van explicar que feia una setmana que s'havia acabat la garantia!
Hi he hagut de tornar un parell de vegades perquè vaig perdre el carregador i perquè després ja s'ha convertit en la meva botiga de referència de mòbils.
D'aquí poc farà un any que corro per aquí, la qual cosa vol dir que falta també poc perquè es compleixi l'any de garantia del mòbil.
Dimarts vaig comprobar que el meu mòbil s'havia espatllat. Ja feia dies que no funcionava la tecla 5 i no podia marcar telèfons amb aquest número o escriure sms amb les lletres jkl. Fins aquí tot bé, perquè m'ho prenia com un repte per a millorar el meu enginy lingüístic (si es que mai l'havia tingut): a veure com dius "ens veiem a les 5" "estic liada, trukam + tard" .... Jo no sabia que utilitzava tant akestes lletres!
El problema va ser que el dimarts vaig comprobar que també s'havia espatllat el so! Ara no sentia ni la senyal de les trucades ni la dels missatges així que em vaig quedar de cop i volta incomunicada!
Així que sense la factura (de tant portar-la amunt i avall ha desaparegut!) em presento a la botiga pensant: Marina, per fi ha arribat el dia en què usaràs una garantia!
Però ... em quedo petrificada davant de la botiga: Han tancat!
Ara hi ha una botiga de coses xineses!


Avui us deixo amb Wa yeah!
Què divertit lo que escric quan estic avorrit,
Per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
Es carrer blanc de sol,
Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit,

Sant Joan

Sempre m'ha agradat celebrar el Sant Joan i aquest any la celebració ha anat acompanyada d'una gran revelació que vull compartir amb vosaltres: Hong Kong té unes platges fabuloses!!!

Suposo que vosaltres també heu passat un bon Sant Joan però és que el meu, a sobre, el vaig passar amb la gent del Casal Català tot fent un pica-pica exquisit amb productes díficils de trobar a la Xina (truita de patates, fuet de Vic i altres Delicatessen...). I sé que a alguns us agradarà aquest últim detall de la vetllada: no hi havia petards!

Vam acabar la vetllada amb un fantàstic bany mentre el sol es ponia amb un rellotge digital que anava combinant la informació de 19:30 i 31ºC

Tenies un Agost de ciència-ficció
tenies mar a les sabates i un país de flors
tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d´alba
just quan surt el sol

Curs zero

Amb la gent del GAJ, vam iniciar un seguit de conferències que anomenàvem Curs zero. Es tractava de donar orientacions alhora d'afrontar la primera tasca com a Advocat. Per això vam voler oferir conferències com ara, la meva primera demanda, el meu primer judici, etc..


Amb el permís del Comitè Executiu, a dia d'avui us ofereixo la conferència titulada:



LA MEVA PRIMERA DENÚNCIA A LA POLICIA XINESA

Estimats amics i amigues, és un plaer per a mi poder oferir-vos aquesta conferència. Els que em coneixeu sabeu que m'agrada anar al gra, així que em deixo de preàmbuls i ja us aviso que el format d'aquesta conferència no serà tipus "rollo" sinó més aviat una enumeració de petits consells.

1.-Quan aneu a posar la denúncia a la policia, cal mentalitzar-se que seràs el centre d'atenció. Tant per bo com per dolent. Hi ha qui et veurà com l'anècdota divertida de la jornada (per explicar a la nit a casa i qui sap si un dia no molt llunyà, podrà ser explicada en una bonica vetllada i estampa familiar amb néts a la falda inclosos) i hi ha qui et veurà com la feinada més complicada de la seva vida (pffff! ara ve l'estrangera aquesta que no en té ni papa de xinès!)

2.-Lligat amb l'anterior, cal que hi vagis amb algú que et faci de traductor. Si tens la mala sort, que et toqui un funcionari del tipus 2 com hem vist abans, no et voldrà ni entendre quan contestis en xinès. Tu en canvi, et sentiràs orgullosíssima de poder dir el teu numero de telèfon, data de naixement, i les coses bàsiques en xinès. La funcionària tipus 2 no entendrà res per molt bé que facis servir els tons. Ara bé, els funcionaris tipus 1 que estan voltant per l'oficina, ho entenen tot i et trobaran la mar de graciosa i intel·ligent.

3.-És normal que les funcionàries dones no coneixin ni Barcelona ni Espanya (ni quan ho dius en xinès).

4.-És normal que els funcionaris homes, en sentir Barcelona, diguin: Ronaldinho! Messi!

5.-A l'hivern, pots trobar els funcionaris d'uniforme i funcionaris de paisà amb l'abric i la bufanda posats. L'explicació és que, en general, a les oficines, els xinesos no engenguen la calefacció i no es treuen l'abric en cap moment. I de fet, te n'adones que t'has tornat xinesa i que no t'has tret l'abric en tota la declaració.

6.- A l'estiu, ... millor deixem aquesta part pels precs i preguntes...

7.-A l'hora de firmar la declaració, no posis cara de sorpresa si, després del boli i la firma, t'acosten tinta vermella per firmar amb el dit índex. Tu et sents en plan criminal donant les teves emprentes digitals, però és la seva manera de validar la declaració.

8.-Quan et donin la còpia, intenta dissimular la sorpresa de tenir un simple resguard dient que has anat a denunciar sense especificar què i qui has denunciat.

9.- I sobretot, dissimula la gràcia que et fa tenir un document que parla de tu i que està ple de dibuixets!!!

En fi, amics i amigues, aquestes són només unes pinzellades. Si us sembla bé, obrim un torn de paraules mentre escoltem a batzegades: m'escalfa el sol de febrer...

tempestes

Vaig posar la cançó de Bon dia fa uns quants posts com una ironia.
Aquí estem de tempestes!!!
Cauen uns llamps i trons que fan por i tot!
No sé com estan d'omplerts els pantans, però tenim els llacs i rius artificials ben plens!!!
Això impedirà que demà fem la paella i estic molt trista.
Ja fa massa que aguantem tempestes.
Dilluns passat va caure tal ruxat que el dimarts van aparèixer una gotera a l'oficina. Res massa important, però vaig haver de posar una tassa per la gota que anava caient.
De seguida vaig anar a avisar l'Ivan, un bon amic cantonès que treballa a la mateixa planta. Tant ell com jo vam treure la mateixa conclusió: no toquem res i avisem al management (és com l'administrador de la finca que tenen tots els edificis de Guangzhou (siguin destinats a residència o oficina) i que se suposa que ho controlen tot.

Al cap de poc apareix un home molt ben vestit que és l'enginyer, segons m'informa l'Ivan.
El senyor s'ho mira i diu que el problema és d'abaix.
Jo no m'ho puc creure! Des de la poma de Newton que se sap que les coses van de dalt a baix!
Veig que l'home no mourà ni un sol dit així que d'una revolada agafo una cadira per enfilar-me i arribar al sostre. Trec les plaques i observo l'interior del fals sostre. Allí està sec i per tant el problema és del pis d'amunt.
El senyor segueix sense moure ni un pèl, i en plan estaquirot, ens diu que se'n va cap amunt a veure què passa.
L'Ivan em mira desconcertat i, ple de vergonya, em diu:
-Em sap tant de greu! Aquest comportament és tant típic xinès!!!


PD: Avui us deixo amb Antònia Font

Love song
I el cel se perd es si mateix,
és una esfera intangible en es ocells
en totes direccions sobrevolen
i sempre es horitzons, equidisten;
com es pols i s’Equador
quan som davall sa lluna i no som davall es sol
diria que es teu cos el consider
i que es meu sentiment, se despista.


(Pels que us preocupeu per mi us diré que al final tot ha resultat ser una tonteria: Als del pis de dalt se'ls havia trencar l'aire acondicionat i no havien recollit l'aigua!)

Sichuan

Com que més val una imatge que mil paraules, us deixo amb aquest cartell que ens ha fet la Nere per l'acte solidari que montem aquest dissabte.

Us deixo amb Dijous Paella:

Vas a tot drap
per l´univers
damunt d´aquest planeta
i has completat
la volta al sol
amb admirable dignitat.

El Festival de Duanwu

El dia 5 del mes 5 del calendari xinès (és a dir ahir) es celebra el Festival de Duanwu, també anomenat Dragon Boat Festival pels expatriats.
Originàriament, el festival commemorava la mort del poeta Qu Yuan (circa. 340 a. C. - 278 a. C.) de la Dinastia Zhou. Quan el rei va decidir aliar-se amb l'estat cada vegada més fort de Qin, Qu es va exiliar per oposar-se a l'aliança. Va ser durant el seu exili quan Qu va escriure bona part de la poesia, per a la qual se'l recorda ara. Vint-i-vuit anys més tard, Qin conqueria la capital Chu. En la desesperació, Qu Yuan se suïcidava ofegant-se ell al Riu Miluo el cinquè dia del cinquè mes.
Es diu que la gent local, va llançar menjar (zongzi) al riu per alimentar els peixos de manera que no es mengessin el cos de Qu i que havien remat en vaixells per espantar els peixos (o per recuperar el seu cos).
Per això, les principals activitats d'aquest dia són preparar i menjar zongzi (una pilota d'arròs embolicada amb fulla de canya o bambú, i curses de vaixells en forma de drac.

Escolteu: Alegria (d'Antònia Font)
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions.

Singapore (o més revistes)

Aprofitant una sortida forçosa del territori xinès (coses de visats), vaig anar a conèixer Singapore.
El que més em va agradar de Singapore és aquesta multiculturalitat que es respira vagis on vagis. Hi ha gent de tot arreu i realment és una ciutat eclèctica i de contrastos.
Està bé això de sentir que ets a la Índia quan passeges per Little India, que ets a Europa quan passeges per Clarke Quay, o que ets al món àrab quan passeges per Arab Street, o a la Xina quan ets al Chinatown, o en una altra època quan passeges pel barri colonial. Però potser falten espais de trobada (per això fixeu-vos que he dit multicultural i no intercultural).
De totes maneres, amb 3 dies vaig poder copsar que aquesta illa-ciutat-país és un gran exemple a seguir en aquestes qüestions si més no per la naturalitat i normalitat amb què es tracten les difèrencies.
Una última anècdota va ser que seguint amb la rutina de quan arribem a una gran ciutat, vam comprar el Time Out i ens vam trobar que hi havia aquest anunci. Si mireu bé la part d'abaix de la dreta veureu que està escrit en català. Sabeu el que això significa, no? Que es pot escriure en català més enllà del nostre territori i no passa res! .... Ai Singapore! Com et trobo a faltar!

Avui us deixo amb el Far del Sud de Sopa de Cabra:

i empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

revistes

L'altre dia pensava que com més vius en una ciutat, menys la visites. Al principi, la novetat fa que vulguis anar a tot arreu, però aviat t'hi acostumes i comences a fer recorreguts habituals.
Tant és així que l'altre dia vam decidir explorar els voltants de la universitat, i vam trobar:
-que tenim una piscina a l'aire lliure que pertany a un hotel però a la que podem accedir pagant un 1,20€ cada vegada.
-que hi ha una llibreria catòlica amb llibres en xinès.
-que hi ha multitud de restaurants (en vam provar un de cuina de Harbin boníssima).
-que hi ha multitud de perruqueries.
-que hi ha multitud de llocs per prendre sucs.
-que hi ha alguns quioscs.
I precisament en un d'aquests quioscs vam trobar aquesta revista. Ens va xocar molt i vam decidir comprar-la.
Preguntant més tard de què anava la publicació vam rebre aquesta resposta:
-és una revista que quinzenalment publica noveles.
-no saben qui són els personatges de la portada
-saben que no tenen a veure amb el contingut de la novela interior
-segurament els hauran posat perquè hi ha molts colors.

Arribats a aquest punt expliquem la ironia: un rei amb corbata republicana i un independentista amb la bufanda del país repressor. No entenen massa la gràcia, però els agraden els colors!

Us deixo amb Els Pets que jo me'n vaig a seguir amb la rutina dels diumenges: un dinar en una terrasseta de Shamian Dao!

BON DIA
Bon dia, ningú l'ha demanat
però fa bon dia,
Damunt dels caps un sol ben insolent
Il·lumina descarat
Tot l’espectacle de la gent