Nou blog

Ja podeu anar llegint les aventures de la Sunshine a Barcelona aquí.

Comiat

A aquestes alçades ja no fa falta que us expliqui que aquests últims posts ja no estan escrits des de la Xina. Ja he tornat i el tancament de tots els assumptes de la Xina i l'obertura dels d'aquí, lligats a la impossiblitat d'accedir a la xarxa (allà per la censura aquí perquè les companyies de telefonia i internet són massa complicades) han fet que totes les idees que volia escriure s'hagin esvaït.

Així que ara només queda seguir el camí, acomiadar-me, agrair-vos la vostra companyia i lectura, i tancar el blog amb l'esperança de que el camí em faci reaparèixer en algun altre lloc de la xarxa quan torni a tenir coses a explicar.

Us deixo amb la sensació de l'estiu: el Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol i la seva cançó Mel. Ho sabieu que va estar per Guangzhou, oi?

4 de Juny

El principal motiu pel qual youtube i blogspot estan tancats des del mes de maig a la Xina és perquè el 4 de Juny es commemorava el 20è aniversari dels fets de la Plaça de Tiananmen. També cal recordar que Hotmail no va funcionar durant uns quants dies i que a data d'avui fa setmanes que no funciona facebook.

Poca cosa més cal afegir al que aquells dies vau poder llegir, sentir i escoltar. Però des d'allí, ja us dic que ho vam viure com sempre: se sabia que alguna cosa passava i que les autoritats no te n'estaven informant del tot.

Amics xinesos es sorprenien que sabéssim sobre aquests fets i jo pensava és que ho sap tot el món menys vosaltres.

Però el més sorprenent va ser el que vaig descobrir gràcies a l'entrevista que EL món a RAC1 va fer a l'Eugeni Bregolat (ex-ambaixador d'Espanya a Pekin) i Juan Restrepo (únic periodista a la plaça de Tiananmen aquell dia): Els fets de la Plaça de Tiananmen no van passar a la Plaça de Tiananmen. Resulta que degut a la tensió i a les dificultats tècniques del moment es van enviar imatges mesclades amb incidents del dia anterior a Pekin i els del dia següent a la Plaça de Tiananmen. Els estudiants revoltats sabien que es podien refugiar a la Plaça de Tiananmen, ja que l'exercit mai atacaria la plaça on hi ha el mausoleu de Mao. I és que malgrat ser un país ateu, hi ha coses sagrades i així ho van respectar.

Us recomano que l'escolteu aquí i que llegiu aquest article per entendre el que va passar aquells dies i per saber que TVE tenint una oportunitat històrica de revelar una veritat, fa 20 anys que ens enganya amb uns fets crucials per al desenvolupament i el coneixement de la Xina.

Tot això a sobre encara guanya més pes ara que quan escric aquest post hi ha hagut els incidents a Urumqi. És fàcil crear paral·lelismes entre els dos succesos havent-hi tants punts en comú (i l'estat repressor i la defensa de les llibertats sempre enmig) però ara apareix (almenys a ulls de la comunitat internacional, els d'allí ja ho saben) el difícil problema de les minories, una altra de les grans assignatures pendents de la Xina.

A la fresca

Fa dies que no puc accedir a blogspot.

Els fets del 4 de Juny de 1989, hi tenen molt a veure.

Tinc molts posts enraderits. De moment, us explicare que just quan van tancar blogspot va començar la calor xafugosa de Guangzhou i, clar, van proliferar estampes com aquesta.

On sóc?

És normal que un país quan soni l'himne nacional i xiulin uns quants dissidents la televisió decideixi no emetre-ho?

Si parlem de la Xina, sí.

Pero, "pongamos que hablo de Madrid":

El sol es una estufa de butano,
la vida un metro a punto de partir,
hay una jeringuilla en el lavabo,
pongamos que hablo de Madrid.

mascotes

Aprofitant el Sant Jordi, ja us vaig explicar que els xinesos tenen el drac.

Nosaltres tenim el Gusiluz.

六

Els lectors d'aquest blog ja sabeu que el número 8 és el número de la sort i que el 4 és el de la mala sort perquè ens ho va explicat el Fernandet.

Avui però toca parlar del sis. He llegit que per als xinesos és un numero que és bo pels negocis, perquè es pronuncia igual que "llis" (澑, Pinyin: liù) i "fluid" (流, Pinyin: liú).

Per nosaltres significa Victòria i demostrar el què és bon futbol.

Avui simplement us deixo amb un video per aprendre a escriure el número 6 en xinès perquè m'ajudeu a explicar als xinesos el partidàs d'ahir!

art

Un dels comentaris que més sento sobre Guangzhou és pel que fa la manca d'opcions pel que fa l'oci i l'art se n'emporta la pitjor part.

Jo defenso aferrissadament els museus que tenim aquí, galeries, iniciatives com el Loft345, ping pong i d'altres que estic segura que ni coneixem!

Sense anar més lluny, l'altre dia vam anar a una exposició al Museu d'Art de Guangzhou i ens vam trobar la fascinant exposició "Fact and Fiction" de Qin Ga, que va reproduir la Llarga Marxa i se la va tatuar al cos a mesura que l'anava fent.

A més a més, crec que talents com el de woton freak, recentment arribat a la ciutat faran crèixer la nostra creativitat.

Sobretot mireu el seu vídeo perquè no té desperdici!

Sant Jordi

Trobareu a La Vanguardia les meves impressions per aquest dia.
De moment sé que surt en versió digital.
Algú em pot confirmar què surt en la versió paper?

amb la meva gent

I per acabar de sentir-te com una més, has de sortir a les pàgines de societat.

A Guangzhou, pot ser al That's PRD o al City Talk.

En aquest cas apareixem les nenetes en l'Inter-Chamber Networking Event a l'Hotel Shangri-la.

Ara us toca fer com a "On està Wally" i trobar-me.

Avui escoltarem "Amb la meva gent" de Gerard Quintana:
un llit de sorra al mig del mar,
el sol sempre despert.

membercard

S'ha de reconèixer que el dia que et diuen si tens la targeta client i tu dius que sí i t'apliquen un descompte, et sents com el rei del mambo i lligat per sempre a qui et fa el descompte.

I és que es podria dir que aquí, pràcticament només a l'entrar en un local ja et pregunten si tens la "member card" (en xinès pronunciat tot junt i ràpid de la següent manera: membacà!). Per això, el que em va provocar la sensació de pertinença va ser la quan vaig aconseguir la meva primera targeta client! Ja en sóc una més (vaig pensar jo).

Aquí teniu les que jo porto sempre a sobre: 2 de supermercat, 2 de viatges, la de l'hotel de hong kong, la d'un restaurant i la de comprar coses de la casa! I ara veig que encara m'he oblidat el bonotren, Ah! i la de la botigueta de tonteries! i la de descompte que vam guanyar per disfressar-nos...

Jo era super "anti-membacà", però al igual que a "El Club de Fans de John Boy" de Love of Lesbian, ara ja en sóc una fan més:

Decíais que John Boy era boreal, algo ambiguo y de infancia gris
Sinceramente yo lo detestaba hasta morir

més cartells

Ara que ja he agafat confiança amb els i les lectores d'aquest blog, podem començar a parlar de lavabos.

No vull parlar de la part més escabrosa, només vull dir que normalment els lavabos són d'aquells que són un forat a terra i per això quan els i les xineses es troben amb els lavabos de sentar-se, senten un impuls a pujar-s'hi i a utilitzar-los tal i com utilitzen els lavabos que normalment fan servir.


I d'aquí el cartell

Res més, avui us deixo amb Us deixo amb Waiting for the Sun de The Doors:


At first flash of Eden we rased down to the sea,
Standing there on the freedom's shore.
Waiting for the sun, waiting for the sun,
waiting for the sun.

Caos circulatori

I seguim amb els tòpics de la Xina...

Aquesta és una escena malauradament habitual a la meva ciutat.

I és que sovint no saps com s'ha liat i si algú ho podrà desliar. I et trobes recitant allò de "el cielo està encapotado" en versió carrer "el carrer està embossat, qui el desembossarà? El Desembossador que el dessembossi bon desembossador serà!"

Avui la cançó la dediquem als amics i amigues que viuen en l'edifici que surt a la foto. És la cancó de Remigi Palmer que es titula "Cuines bé l'arròs a banda" i comença així:
Has aconseguit portar-me a la lluna i al sol

els cartells

Em sap greu caure en el tòpic dels cartells, però ja que aquest dies he tardat tant en tornar a escriure, us dono teca com a disculpa.

Una de les coses més sorprenents de Xina és la claredat del grafisme dels seus cartells. Com que una imatge val més que mil paraules, jo que estic generosa, us en deixo amb dos.


Avui la cançó la dediquem a la mama (i a totes les mames del món) perquè us ho mereixeu (i perquè ningú s'atreveixi a dir que la seva visita és la culpable del meu distanciament amb el blog!):

Just can't wait til the sun goes down and all the kids have gone to bed
Trying to sleep you know but sleep won't come
With all the stuff goin through my head

dormint

Aquesta estampa no té res d'especial a la Xina: una persona adormida, te la pots trobar en qualsevol lloc.

Però els eixerits lectors d'aquest blog observaran, que no només crida l'atenció que la noia es quedi dormida sobre el plat, sinó que el més interessant és com la seva amiga segueix enviant missatgets pel mòbil com si res no hagués passat.

Avui us deixo amb Gossos i Oxigen:
no vam dormir, vam parlar, fins veure el sol.

més còpies

L'altre dia parlàvem de les còpies, i resulta que avui a les notícies xineses sortia això de posar fotos d'altres llocs per simular la Costa Brava.

Mira! Ja tenim una cosa en comú! Aquí i allà, a la mínima, utilitzem les còpies!

(La foto és original meva d'una platja de Cambodja, que també podria passar per ser la Costa Brava!)



Avui us deixo amb Puff era un Drac Màgic:
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.

Estats d'ànim

Hi ha dies tristos com avui en què quan camino per Guangzhou, em sento com el noi de l'anunci: Com si tot això no anés amb mi.
El temps sembla ser l'únic que s'adóna de com estic: ha tornat el fred i tot fa pinta que aviat vindran les pluges.

Avui us deixo amb Travis i Why does it always rain on me? :

Im seeing a tunnel at the end of all these lights Sunny days
Where have you gone?

les còpies

Una de les grans preocupacions que he pogut observar que tenen els empresaris que vénen a instal·lar-se a la Xina, és pel que fa a la més que probable proliferació de còpies de les seves idees, dissenys i models dels seus productes.

Però m'han fet arribar aquesta notícia i m'he quedat sense paraules.


Avui, per no saturar-vos amb tanta cançó sobre el sol o el sunshine, us deixo amb una versió de la Bikimel que també parla sobre les coses que s'assemblen i que he estat escoltant molt aquests dies tot recordant el Carles Sabater:

Envia'm un àngel que sigui com tu
Envia'm un àngel que s'assembli a tu

Llogar el vestit verd fluorescent amb girasols: 4o RMB


Maquillatge de Miss, perruca de Miss, corona de Miss, banda de Miss, mini-bolset de Miss, pinta-ungles de Miss i pestanyes postisses de Miss: 100 RMB


No parar de riure, ser la reina de la festa i guanyar el Premi a la millor disfressa: NO TÉ PREU!



Us deixo amb Miami Beach dels Lax'n'Busto:

Què collons Miami ni que Florida Beach!
Què passa amb Califòrnia i tots els boys de la beach?
Si aquí tenim mil platges com la de Tamarit
d'Empúries fins a l'Ebre i amb més sol que a Tahití.

Més Ciutat Civilitzada (II)

Avui torno a parlar-ne, perquè aquest tema em té fascinada.

Aquesta foto és d'un anunci que explica molt gràficament com s'entra i surt del metro a Guangzhou i com caldria fer-ho.

En realitat, no és que siguin uns bèsties com els jugadors de futbol americà, és perquè aquí sempre s'ha fet així i ningú els ha explicat que la vida sense empentes funciona molt millor.

Per això, durant aquests mesos es poden veure uns quants vídeos que ensenyen què bonic i tranquil es podria viure a Guangzhou. Podeu veure aquest món idíl·lic en aquest vídeo:

I per a tenir un moment de tranquilitat escolteu aquesta cançó d' Anthony and the Jonhsons: Daylight and the sun

l'esport és dolent

Ja us vaig dir que m'havia apuntat als entrenos de futbol amb unes quantes noies de tot arreu.

Però fer esport no és sempre bo, i jo ja he rebut 2 vegades a la cara i ara tinc el peu cascat.

Segons el meu germà, els fubolistes de tot en diem lesió, i potser té raó perquè mireu-nos a nosaltres (aquí trobareu un link amb un video dels nostres entrenaments) i mireu-los a ells en el video de més abaix (el primer noi que surt amb mitjons ratllats que agafa la pilota i la passa és el meu germà!)

Avui en honor al nom del nostre equip, us deixo amb Butterfly de Crazy Town:
I see the sun breaking down into dark clouds
and a vision of you standing out in a crowd.

La casa que vull

Cada vegada que l'EFF ve a Guangzhou ens recorda que la nostra ciutat és com Blade Runner.
La meva família em deia que era com viure dins d'un scalextric.
I jo no sabia com explicar-li al nostre partner xinès que els edificis més alts de Barcelona són les dues torres del Port Olímpic.

Avui us deixo amb La casa que vull de Lluís Llach:

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Un Any Complicat

En aquesta última visita a Barcelona, molts m'heu preguntat pels efectes de la crisis a la Xina, i ja us he explicat que financerament no els ha tocat el rebre perquè els bancs d'aquí són molt primmirats a l'hora d'invertir a l'estranger, així que no han fet les burrades que han fet altres.
Malgrat tot, a aquestes alçades del partit tot està connectat i la Xina s'ha vist afectada perquè la manca de consum ha suposat una davallada en la fabricació i en l'exportació de béns fabricats a la Xina.


Però m'he adonat que m'he oblidat de dir-vos que la Xina serà notícia, com a mínim, tres dies aquest any:

- El 10 de març: 50 anys de la fugida del Dalai Lama

- 4 de juny: 20 anys dels fets de Tiananmen

- 1 d’octubre: 60 anys de la Fundació de la República Popular de la Xina.

I com deia aquell famós programa: "y hasta aquí puedo leer!"

Per aquest post escolteu L'any dels Lladregots de Dijous Paella:

Els pescadors seuen sols
menjant sardines de llauna.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Jetlag

Una de les coses dolentes del jetlag és que em passo el dia adormint-me.

Una de les coses bones de la Xina és que tothom dorm a tot arreu.

Us deixo amb Menaix a Truà

Puc caminar sense cansar-me
mentre em toqui la llum del sol
Puc respirar sense ofegar-me
si trobo un lloc on estar sol.

La ciutat buida

Quan vaig visitar la Ciutat Prohibida, el xino-xano ja em va advertir que la visita no seria solitària i amb plans buits com a l'Últim Emperador, sinó més aviat plena de gent.

Des de llavors, la multitud m'ha acompanyat en la meva vida diària a la Xina, però és com un brogit d'abella que et rodeja i que de tant repetitiu deixa de ser molest.

Però ara que he tornat a Guangzhou, m'he sorprès de trobar la ciutat tranquil·la i buida. Aquí encara segueixen les vacances de l'Any Nou Xinès. Hi ha molta gent que no s'ha reincorporat a la feina i els estudiants no han tornat a les classes.

Així que porto un parell de dies com desorientada (també en part degut al jetlag) en una ciutat més buida que normalment. Tant és així que el taxi em costa 5 yuans menys. No hi ha cues! La gent no dóna empentes! Ningú està empipat!
Per sort! En pocs dies tothom tornarà a la ciutat, i ja hi serem tots: la gent, el soroll, el tràfic... Home Sweet Home!

Us deixo amb Pirat's Sound Sistema:

Són les lletres de color
les que em fan perdre el cul
i em treuen les amargors.
Jo sóc el que pinto el sol
i escampo la boira quan plega el soroll.

HAPPY 牛 YEAR

Segons el calendari lunar, la setmana que ve començarem l'Any de la vaca o el bou. Els traductors no es posen d'acord en traduir el terme 牛 perquè en xinès l'animal rep el mateix nom tant si és vaca com si és bou.
El més graciós és el joc de paraules que titula aquest post i aquí ve l'explicació de l'acudit: 牛 es pronuncia "niu" i per això barrejant els caràcters anglesos i xinesos es pot llegir "Happy New Year".


Més enllà de jocs de paraules, aquí estem vivint uns dies de nerviosisme, iguals que els nostres dies previs al Nadal.

Tot Guangzhou es prepara per la festa i ha tret els ornaments nadalencs i han començat a posar els bons desitjos per l'Any Nou i els tarongers.
I com l'any passat, les estacions de tren són un caos: els milions d'immigrants xinesos que hi ha a la província han de tornar a casa seva a passar les Festes amb la família i tots han de sortir els mateixos dies i per tren.
Jo faré com ells i tornaré a casa també.

Mentrestant, escolteu Manel:
Un camell d'Orient surt de la ciutat, la gepa lleugera, buida de regals. El rei es desperta i pregunta on està: tot està tranquil majestat
(…) I el sol va sortint i el rei segueix roncant

Apart de la seva versió original, podeu també escoltar un assaig o una altra versió.

Celebracions

El Gener és una data de celebracions:
Fa dos anys que el xino xano va arribar (i també és el seu aniversari!!!) però el més important és que ja fa un any que vaig obrir aquest blog!
Ho he sabut perquè els de Clustr Maps m'han enviat un email dient que em borraran el mapa i tornarem a començar de zero.
Així que quedeu-vos amb aquesta imatge perquè és gràcies a vosaltres que l'hem aconseguit!


Gràcies per llegir-me i a veure quins colorins aconseguim l'any que ve!

Com que estic d'aniversari, em permeto el luxe de repetir la cançó 110 colors d'El Fill del Mestre:

tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d´alba
just quan surt el sol

Home Sweet Home

Després de l'estada a Barcelona per Nadal, he experimentat una estanya sensació: la sensació de tenir dues cases.
En arribar a Barcelona, em va agradar veure que malgrat la meva marxa, la vida segueix, tot segueix igual i tothom estava esperant.
I en arribar a Guangzhou, no sé com explicar-vos-ho però vaig sentir una caloreta (aquí no tenim nevades ni fred) i vaig veure que aquí també estava tothom esperant-me: a l'aeroport ja vaig sentir el primer gargall d'una escopinada, a la cua dels taxis se'm van colar, el taxista ens va voler timar...
Suposo que hi ha coses que no canviaran mai.


Us deixo amb calor calor de la Troba Kung-Fu


Trobo el sereno al carrer mullat,
és el tanguero de les altes hores,
que canta sol amb l´orquestra mora
i dóna avís als qui escolta senya,
i dóna senya al niu de la pena,
que no hi ha roca que l´aigua no mogui,
que la cançó és per qui la canti,
i la guitarra és per qui la toqui.