Quan vaig visitar la Ciutat Prohibida, el xino-xano ja em va advertir que la visita no seria solitària i amb plans buits com a l'Últim Emperador, sinó més aviat plena de gent.
Des de llavors, la multitud m'ha acompanyat en la meva vida diària a la Xina, però és com un brogit d'abella que et rodeja i que de tant repetitiu deixa de ser molest.
Però ara que he tornat a Guangzhou, m'he sorprès de trobar la ciutat tranquil·la i buida. Aquí encara segueixen les vacances de l'Any Nou Xinès. Hi ha molta gent que no s'ha reincorporat a la feina i els estudiants no han tornat a les classes.
Així que porto un parell de dies com desorientada (també en part degut al jetlag) en una ciutat més buida que normalment. Tant és així que el taxi em costa 5 yuans menys. No hi ha cues! La gent no dóna empentes! Ningú està empipat!
Per sort! En pocs dies tothom tornarà a la ciutat, i ja hi serem tots: la gent, el soroll, el tràfic... Home Sweet Home!
Us deixo amb Pirat's Sound Sistema:
Són les lletres de color
les que em fan perdre el cul
i em treuen les amargors.
Jo sóc el que pinto el sol
i escampo la boira quan plega el soroll.
dimecres, 4 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada