Em sap greu caure en el tòpic dels cartells, però ja que aquest dies he tardat tant en tornar a escriure, us dono teca com a disculpa.Una de les coses més sorprenents de Xina és la claredat del grafisme dels seus cartells. Com que una imatge val més que mil paraules, jo que estic generosa, us en deixo amb dos.
Avui la cançó la dediquem a la mama (i a totes les mames del món) perquè us ho mereixeu (i perquè ningú s'atreveixi a dir que la seva visita és la culpable del meu distanciament amb el blog!):
Just can't wait til the sun goes down and all the kids have gone to bed
Trying to sleep you know but sleep won't come
With all the stuff goin through my head
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada