Després de l'estada a Barcelona per Nadal, he experimentat una estanya sensació: la sensació de tenir dues cases.En arribar a Barcelona, em va agradar veure que malgrat la meva marxa, la vida segueix, tot segueix igual i tothom estava esperant.
I en arribar a Guangzhou, no sé com explicar-vos-ho però vaig sentir una caloreta (aquí no tenim nevades ni fred) i vaig veure que aquí també estava tothom esperant-me: a l'aeroport ja vaig sentir el primer gargall d'una escopinada, a la cua dels taxis se'm van colar, el taxista ens va voler timar...
Suposo que hi ha coses que no canviaran mai.
Us deixo amb calor calor de la Troba Kung-Fu
Trobo el sereno al carrer mullat,
és el tanguero de les altes hores,
que canta sol amb l´orquestra mora
i dóna avís als qui escolta senya,
i dóna senya al niu de la pena,
que no hi ha roca que l´aigua no mogui,
que la cançó és per qui la canti,
i la guitarra és per qui la toqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada