Ja sabeu que uns dels avantatges de viure a la Xina són els massatges, així que de tant en tant em deixo caure per un centre que hi ha a l'Illa de Shamian.Aquest diumenge tocava i la noia que em feia el massatge em va trobar pitjor del que és normal. Em va dir que tenia l'esquena molt cansada i que més que un bon massatge em convenia un rollito de gingebre.
Jo em pensava que es tractava d'una infusió d'un tros de gingebre, així que negocio el preu i li dic que d'acord amb el gingebre.
Al cap d'una estona la noia torna amb una galleda amb un potingue que fa un tuf a gingebre que m'espanta, un munt de tovalloles i un plàstic.
Molt professionalment, em fa aixecar de la camilla i hi col·loca el plàstic. Després em fa estirar boca avall i em comença a aplicar la pasta (que està un pèl freda) per tota l'esquena. Quan ha acabat, em cobreix l'esquena amb les tovalloles. Llavors arriba el toc final: acabar per enrollar-me l'esquena amb la resta de plàstic.
Aquí és quan la neurona es desperta i m'agafa l'atac de riure: no és que em prengui un rollito, és que el rollito de gingebre, sóc jo!!!
Però la cosa no acaba aquí, al cap de pocs minuts, l'esquena em comença a coure i fa una calor horrible dins del rollito. Quan començo a queixar-me, la noia m desembolica i em treu la pasta. Tinc l'esquena vermella i em cou més que si m'hagués passat 25.000 hores prenent el sol! Al cap d'una estona, però, apareix el miracle: la coïssor marxa i tinc l'esquena més relaxada que mai! Quin plaer i què senzill tot plegat! A partir d'ara faré més cas a la medecina xinesa!
Us deixo amb "El que diuen els arbres" de Feliu Ventura.
1 comentari:
em sembla que demanaré hora perque em fagin a mi un canalo perque de rollito
em paso . mentres llegia el proces m´ho imaginaba lo be que quedes al final. aprofita els tractamens mentres els tinguis a ma. records jesus
Publica un comentari a l'entrada