Més Bancs

Després de les meves primeres experiències als bancs i altres situacions, he intentat mantenir-me allunyada dels bancs, procurant fer totes les gestions des del caixer.
Així que fa dos dissabtes, vaig anar-hi a treure diners i entre ells em va aparèixer un bitllet de 100 yuans estripat.
Tal com m'havien explicat, vaig agafar el bitllet el vaig ensenyar a la càmara i vaig sortir de l'oficina empipada perquè fins dilluns no podria fer res...
Dilluns a les 9 del matí em presento al banc per explicar-los el que va passar i la noia de la finestreta em diu que com a molt em dóna 50 yuans. Jo m'enfado i penso que no és just, que és la pròpia màquina la que m'ha donat el bitllet i que no tinc perquè renunciar als meus diners per un error del banc. Vull els meus 100 yuans (dic jo amb un xinès clar i català) i la noia em diu: o 50 o res. Agafo els 50 i li demano un paper per poder escriure una queixa demanant que em donin els 50 yuans que em falten i li dono a la noia.
Me'n vaig enfadada i just quan ja se m'ha passat tot, em truquen del banc i em diuen que torni, que em donaran els 50 que falten.
Al·lucinada, torno al banc i efectivament em donen els 50 que faltaven!

Em vaig quedar sense "Ni una sola paraula", com la cançó que avui ens versiona el Roger Mas. A veure si us sona la lletra:
Ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol