Cairns

El 10è dia de viatge ens aixequem en un sol crit de despertdor. Són les 6 però no ens importa: La Gran Barrera de Corall ens espera!!!
I és que hem tingut la gran sort de trobar un viatge en veler de dos dies (amb nit inclosa a la mar) on només serem 6 persones més la tripulació.

La mar està moguda i la previsió meteorològica no és massa favorable, però una pastilla anti-mareig ho soluciona tot.

La veritat és que no ens costa massa acostumar-nos als canvis de color blau que va fent el mar ni al balanceig de les ones. Estic tant a gust que decideixo fer la classe d'introducció al buceig inclosa en el pack de dos dies.
Després d'unes explicacions teòriques i equipada amb tots els trastos em tiro al mar.
En la primera baixada, la primera sensació és incòmoda i d'ofec així que he de sortir a la superfície, pero em dono una segona oportunitat, m'ho prenc amb calma i començo a al·lucinar: estic rodejada de corall de totes les mides i colors, estrelles de mar, peixets tipus "Nemo", peixets ratllats, i altres éssers que no sé ni com es diuen.
Em quedo meravellada tot el dia.
L'endemà faig una segona capbussada en la que vaig més lliure (com si hagués bucejat tota la vida!) i on gaudeixo molt més de la no gravetat i del paisatge submarí.

Quan tornem al port la sensació de balanceig encara ens durarà 24 hores més però no hi ha temps per perdre així que aprofitem per per anar en Skyrail i tren a Kuranda.




Allà per fi!) veig cangurs, koales, wallabies i fins i tot em fa gràcia veure cocodrils!

















Avui us deixo amb una cançó tranquileta per no despertar aquest koala:

Al balcó, la lluna t’esguarda
i et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d’alba quan de sobte t’acaroni la claror

Alice Springs

Els nostres dies a l'Outback, acaben a Alice Springs, una ciutat de la que aprenem els seus orígens i la seva creació, dels pioners que van començar-hi a viure i com de dura podia arribar a ser la vida per a les dones.


Abans d'arribar parem a Mt Ebenezer Roadhouse, i anem parlant amb gent autòctona, aborígens i turistes d'arreu del món.



Una de les coses que més ens sorprèn és que tothom ens pregunta pel Manuel de l'Hotel Faulty. I és en la versió que ens va arribar a nosaltres el Manuel era sudamericà, però en la versió original (que és la que coneix tot el món!) el Manuel era de Barcelona.

Escolteu Solstici de Gossos

Uluru - Kata Tjuta

El viatge segueix amb una estada a l'Outback australià.

Ens deixem impressionar per l'Uluru, però ens sorprenen més Kata Tjuta i el Kings Canyon. Tot aquest territori ha estat escenari de lluites per la seva propietat. FInalment, tot es va resoldre amb el reconeixement de la propietat als aborígens que van cedir per 99 anys la terra al govern i a un òrgan de gestió del Parc Nacional Uluru-Kata Tjuta, que està composat paritàriament per aborígens i no aborígens.

Són uns dies on ens impregnem dels ensenyaments dels aborígens i així per exemple decidim no escalar l'Uluru i fer el recorregut per la base, guiats pels consells dels aborígens que queden molt ben resumits en unes explicacions de la Guia del Parc Nacional Uluru-Kata Tjuta:

Escolta, si et lesiones,
o mors, la teva mare,
pare i família ploraran molt
i també estaran trists. Així que,
pensa-hi i quedat abaix
(Barloona Tjikatu, propietària tradicional)

Aquesta és una cosa sagrada
molt important que estàs escalant...
No l'hauries d'escalar.
No és el veritable fi d'aquest lloc.
El veritable fi és escoltar-ho tot.
I potser això et fa estar una mica trist.
Però és el que t'hem de dir.
Estem oblifats per Tjukurpa a dir-t'ho.
I els turistes s'il·luminraran i diran:
"-Oh sí! Ara ho veig!
Aquesta és el camí correcte.
Això és el que està bé.
Aquesta és la manera correcta:
No escalar!"
(Kunmanara, propietària tradicional)

Veiem postes i sortides de sol impressionants que ens deixen meravellats.

Avui aniria bé que escoltéssiu Antònia Font:
Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines

Sydney (I)

Comencem el viatge a Sydney i em quedo admirada de com n'és de neta la ciutat i com n'és d'educada la gent. De seguida em ve al cap una frase que no pararé de dir en tot el viatge: Això m'agrada!

Dues coses que cal saber sobre els australians (perquè no canteu com un turista com vaig fer jo):

-A Austràlia es condueix per l'esquerra. Per tant, si algú et diu que et toca anar al davant, dirigeix-te a la part esquerra i no a la dreta.

-A Austràlia la gent és molt educada. Per tant, no et quedis sorpresa si al baixar del metro veus que tothom està esperant ordenandament a que tu baixis del vagó sense impedir-te ni bloquejar-te la sortida, i fins i tot fent-te passadís, . I sobretot tot et quedis enmig del passadís dient: "Què fort! S'estan esperant! Em fan passadís!!!"

Aquesta última experiència em feia pensar que estava al paradís, però encara em faltaven moltes coses per veure...

M´escalfa el sol de febrer,
el sento a la cara i com
un nen malcriat,
entomo els petons que em pessigolleixen les galtes.

i més Any Nou

Poca cosa us puc explicar de la meva tornada després de les vacances: tot segueix tancat i segueix fent fred. La única novetat és que els problemes que bloquejaven la ciutat s'han arreglat i tothom ha pogut marxar cap a casa a veure la família.

Per tant, mentre les coses tornen a la normalitat, aprofitaré per fer-vos cinc cèntims de les meves vacances. Precisament pel bloqueig no vaig poder viatjar per la Xina, així que a partir de demà podreu reviure amb mi el meu viatge per Austràlia.

Mentre agafeu forces per llegir la crònica del viatge, escolteu una molt bona cançó de Lax n' Busto:

La plaça du un bany extra de sol
Si jo ahir era un vampir, per què no estic dormint?
Correus és tancat, el dia ha començat havent dinat.

Kung Hei Fat Choy!

Demano disculpes per la parada d'aquest blog.
Però en realitat, és com està la Xina: parada per l'Any Nou.
Molt Bon Any Nou Xinès a tothom des d'Austràlia!!!!

Perquè no em trobeu molt a faltar us deixo amb When the sun goes down d'Artic Monkeys