ja escric en xinès

Com podeu apreciar en la foto, he començat a escriure en xinès.
També podreu veure que no en sé massa... Però m'agradaria veure qui és el valent que a aquestes alçades penja els seus exercicis de parvulari i ensenya que fa uns anys, no era capaç de fer la "o" amb un canut!
En fi, com que això és qüestió de pràctica, aprofito les poques estones lliures que em deixa la feina i altres aventures asiàtiques per anar escrivint. I la veritat és que he descobert que això de l'escriptura xinesa és una de les millors teràpies anti-stress. Resulta que per escriure he d'estar molt concentrada i buidar el meu cap de tots els pensaments. Així que deixo la ment en blanc i em deixo guiar per la meva mà: traç amunt, el segon de dalt en corba , tercer creuat pel mig, ... I total per 3 iuans el llibre de caligrafia (que em duren entre 3 setmanes i un mes).
L'altra part de la pràctica, m'ha tornat a la infantesa... Vaig pel carrer llegint qualsevol cartell i em sento com quan era petita. Ara! estic segura que igual que llavors, quan estic davant d'una farmàcia xinesa llegeixo "farmàcia" (en xinès) i en realitat diu "venta de medicaments" (en xinès)!



Avui us deixo amb "I Can See clearly Now" de Jimmy Cliff:
I can see clearly now the rain is gone
I can see all obstacles in my way
gone are the dark clouds that had me down
I'ts gonna be a bright bright bright bright sun shiny day

Avui és el Blog Action Day

Avui és el Blog Action Day i he decidit afegir-m'hi.
Es tracta de mobilitzar els blocaires de tot el món per tal que facin un post sobre un problema determinat, que aquest any és la pobresa. Podreu trobar més informació en aquest vídeo.
Jo ja sé que és un treball a llarg termini, així que avui em limitaré a fer ressó animant-vos a qui tingui blog a seguir la cadena (cal registrar-vos-hi aquí) i animant-vos a seguir treballant sumant-vos a aquesta iniciativa o aquesta o a participar en les ONG de casa que podeu trobar aquí, aquí i aquí.

Avui us deixo amb doble sessió de Manic Street Preachers (You stole the sun from my heart i If you tolerate this you children will be next perquè reflexionem tots plegats.

Yunnan

Aquesta escapada a Yunnan ha anat tant bé, que ara m'està costant tornar al dia dia (i m'ha fet enraderir aquest post).
Si mai veniu cap aquí val la pena deixar-s'hi perdre.
Nosaltres vam poder visitar Lijiang, Dali i Les Gorges del Tigre que salta.
És impressionant i tot és com molt rural.
La conclusió que he tret és que és un retrat real de la barreja entre tradició i actualitat (que no modernitat).
I per a mostra un botó: els més perspicaços ja haureu notat que en la fotografia hi ha una noia vestida de forma tradicional teixin en un teler tradicional una tela moderna de BURBERRY en una botiga de souvenirs per turistes!

Avui us deixo amb El sol de verano de l'Albert Pla:
El sol de verano
nos hace reir
sus cálidas manos
se acercan a mí

Festa Nacional

L'1 d'Octubre de 1949 es va fundar la República Popular de la Xina i per això avui tenim Festa. De fet, durant tota la setmana es fa festa.
Jo aquest any no puc anar cap a Cambodja, però vaig cap a Yunnan
Així que em despedeixo uns 5 dies i mentrestant us deixo amb "The Joker":

I’m a picker
I’m a grinner
I’m a lover
I’m a siner
I play my music in the sun

The Best Damn Tour

Per resumir-vos el concert només se m'acut una frase: Avril Lavigne ja no és la neneta adolescent dels Premis Ondas del 2002.

Se'ns ha fet gran i és tota una showwoman que és capaç de ficar-se a la butxaca els cantonesos a la primera nota.
Ahir ens va oferir un concert vibrant on el públic cantava les cançons conegudes i també les que no ho són tant.
No para quieta a l'escenari i s'atreveix a tocar en directe el piano i la bateria.
Però les sorpreses no acaben aquí, fins i tot s'atreveix a pujar el seu maridet a l'escenari! La qual cosa ha despertat una gran ovació que ni els de seguretat han pogut aturar.
I és que encara que no us ho creieu el concert ha estat a cadira sentada. I m'ha recordat molt al concert de The Cure (pels de seguretat que eviten que et posis dret i ballis sk8ter boy i d'altres per l'estil). La veritat és que aquí els hem fet més cas, però és inevitable no fer un pèl el gamberro amb la gamberra núm. 1 a l'escenari dient-te: crec que la pròxima cançó us farà tornar bojos!
En fi, veient el concert de Toronto, potser podem dir que el nostre no ha estat tan espectacular i s'ha hagut de mossegar una mica la llengua, però benvingudes siguin les mossegades de llengua perquè almenys el tros que queda enfora es pot veure i aquí necessitem uns quants trossos!


Us deixo amb l'altra gamberra núm. 1, Pink, i Missunderstood

Hagupit

Avui estem de tifó.
Ahir ja ens van enviar una nova notificació des de l'administració de finques perquè tanquéssim les finestres de l'edifici (com si no sabessin que el nostre edifici no té finestres!!! que són vidres segellats!!!)
En fi, que estem a veure-les venir, però no patiu perquè total és mooolta pluja i vent fort. De tifons en tenim uns quants cada temporada i he llegit que aquest és el 14è (i espero que últim!).

Avui caldrà escoltar "Sacaron agua" d' Amparanoia
Cantaron a la madre tierra
Yemeya les escuchó
Semilla que brotó hacia el cielo,
Sonrisa mirando al sol
Sacaron agua

De Festival en Festival

Sembla que aquest mes és mogudet. Primer vam tenir la Diada i jo el Festival del Mig de la Tardor. Demà vosaltres teniu la Mercè i nosaltres celebrem el Dia Nacional amb una setmana de festa (del 29 d'octubre al 5 d'octubre).
Com que no em volia resignar a perdre'm el BAM, he decidit fer alguna cosa paralela, i és que m'ha tocat la grossa per doble costat: l'Avril Lavigne toca al costat de casa meva i a sobre, m'han tocat 2 tickets en el sorteig que ha fet la revista That's PRD. Així que s'han acabat les malediccions!

Us deixo amb Runaway de l'Avril:
You can't kick me down I'm already on the ground
No you can't, but you couldn't catch me anyhow
Blue skies, but the sun isn't coming out, no
Today is like I'm under a heavy cloud