A aquestes alçades ja no fa falta que us expliqui que aquests últims posts ja no estan escrits des de la Xina. Ja he tornat i el tancament de tots els assumptes de la Xina i l'obertura dels d'aquí, lligats a la impossiblitat d'accedir a la xarxa (allà per la censura aquí perquè les companyies de telefonia i internet són massa complicades) han fet que totes les idees que volia escriure s'hagin esvaït.
Així que ara només queda seguir el camí, acomiadar-me, agrair-vos la vostra companyia i lectura, i tancar el blog amb l'esperança de que el camí em faci reaparèixer en algun altre lloc de la xarxa quan torni a tenir coses a explicar.
Us deixo amb la sensació de l'estiu: el Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol i la seva cançó Mel. Ho sabieu que va estar per Guangzhou, oi?
2 comentaris:
Ben retornada Marina! Ara no t'escapes d'un sopar! Tot i que primer hem de sobreviure a la calor i remullar-nos al mar per passar l'estiu! Fins aviat!
Ja tornes?? Benvinguda!! sens dubte, has tingut una bona experiencia!!
Publica un comentari a l'entrada