els cartells

Em sap greu caure en el tòpic dels cartells, però ja que aquest dies he tardat tant en tornar a escriure, us dono teca com a disculpa.

Una de les coses més sorprenents de Xina és la claredat del grafisme dels seus cartells. Com que una imatge val més que mil paraules, jo que estic generosa, us en deixo amb dos.


Avui la cançó la dediquem a la mama (i a totes les mames del món) perquè us ho mereixeu (i perquè ningú s'atreveixi a dir que la seva visita és la culpable del meu distanciament amb el blog!):

Just can't wait til the sun goes down and all the kids have gone to bed
Trying to sleep you know but sleep won't come
With all the stuff goin through my head

dormint

Aquesta estampa no té res d'especial a la Xina: una persona adormida, te la pots trobar en qualsevol lloc.

Però els eixerits lectors d'aquest blog observaran, que no només crida l'atenció que la noia es quedi dormida sobre el plat, sinó que el més interessant és com la seva amiga segueix enviant missatgets pel mòbil com si res no hagués passat.

Avui us deixo amb Gossos i Oxigen:
no vam dormir, vam parlar, fins veure el sol.

més còpies

L'altre dia parlàvem de les còpies, i resulta que avui a les notícies xineses sortia això de posar fotos d'altres llocs per simular la Costa Brava.

Mira! Ja tenim una cosa en comú! Aquí i allà, a la mínima, utilitzem les còpies!

(La foto és original meva d'una platja de Cambodja, que també podria passar per ser la Costa Brava!)



Avui us deixo amb Puff era un Drac Màgic:
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.

Estats d'ànim

Hi ha dies tristos com avui en què quan camino per Guangzhou, em sento com el noi de l'anunci: Com si tot això no anés amb mi.
El temps sembla ser l'únic que s'adóna de com estic: ha tornat el fred i tot fa pinta que aviat vindran les pluges.

Avui us deixo amb Travis i Why does it always rain on me? :

Im seeing a tunnel at the end of all these lights Sunny days
Where have you gone?