HAPPY 牛 YEAR

Segons el calendari lunar, la setmana que ve començarem l'Any de la vaca o el bou. Els traductors no es posen d'acord en traduir el terme 牛 perquè en xinès l'animal rep el mateix nom tant si és vaca com si és bou.
El més graciós és el joc de paraules que titula aquest post i aquí ve l'explicació de l'acudit: 牛 es pronuncia "niu" i per això barrejant els caràcters anglesos i xinesos es pot llegir "Happy New Year".


Més enllà de jocs de paraules, aquí estem vivint uns dies de nerviosisme, iguals que els nostres dies previs al Nadal.

Tot Guangzhou es prepara per la festa i ha tret els ornaments nadalencs i han començat a posar els bons desitjos per l'Any Nou i els tarongers.
I com l'any passat, les estacions de tren són un caos: els milions d'immigrants xinesos que hi ha a la província han de tornar a casa seva a passar les Festes amb la família i tots han de sortir els mateixos dies i per tren.
Jo faré com ells i tornaré a casa també.

Mentrestant, escolteu Manel:
Un camell d'Orient surt de la ciutat, la gepa lleugera, buida de regals. El rei es desperta i pregunta on està: tot està tranquil majestat
(…) I el sol va sortint i el rei segueix roncant

Apart de la seva versió original, podeu també escoltar un assaig o una altra versió.

Celebracions

El Gener és una data de celebracions:
Fa dos anys que el xino xano va arribar (i també és el seu aniversari!!!) però el més important és que ja fa un any que vaig obrir aquest blog!
Ho he sabut perquè els de Clustr Maps m'han enviat un email dient que em borraran el mapa i tornarem a començar de zero.
Així que quedeu-vos amb aquesta imatge perquè és gràcies a vosaltres que l'hem aconseguit!


Gràcies per llegir-me i a veure quins colorins aconseguim l'any que ve!

Com que estic d'aniversari, em permeto el luxe de repetir la cançó 110 colors d'El Fill del Mestre:

tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d´alba
just quan surt el sol

Home Sweet Home

Després de l'estada a Barcelona per Nadal, he experimentat una estanya sensació: la sensació de tenir dues cases.
En arribar a Barcelona, em va agradar veure que malgrat la meva marxa, la vida segueix, tot segueix igual i tothom estava esperant.
I en arribar a Guangzhou, no sé com explicar-vos-ho però vaig sentir una caloreta (aquí no tenim nevades ni fred) i vaig veure que aquí també estava tothom esperant-me: a l'aeroport ja vaig sentir el primer gargall d'una escopinada, a la cua dels taxis se'm van colar, el taxista ens va voler timar...
Suposo que hi ha coses que no canviaran mai.


Us deixo amb calor calor de la Troba Kung-Fu


Trobo el sereno al carrer mullat,
és el tanguero de les altes hores,
que canta sol amb l´orquestra mora
i dóna avís als qui escolta senya,
i dóna senya al niu de la pena,
que no hi ha roca que l´aigua no mogui,
que la cançó és per qui la canti,
i la guitarra és per qui la toqui.