No és la millor manera d'acabar un viatge tan agradable, perquè la barrera del idioma ens feia incapaços de saber què estava passant.
Un cop aterrat l'avió a Shenzhen ens van portar a la terminal i allà a esperar. Els i les assafates de vol només ens deien "bad weather" com a motiu i dels passatgers ningú no parlava anglès.
Crèiem que no ens estàvem enterant de res, perquè a Shenzhen feia un cel espatarrant (malgrat ser negra nit) i de cop i volta alguns passatgers es van començar a organitzar per agafar taxis i cotxes cap a Guangzhou.
Com que el vocabulari de taxis ja l'he fet a les classes de xinès, això ho vaig poder entendre però encara no he donat les classes de "com demanar què li passa a l'avió" o la de "com demanar de què va l'avaria" i encara menys la de "perdoni, senyoreta porto tres hores per aquí i m'està començant a pujar la mosca al nas. Podria dir-me quan tardaré en arribar a casa?".... En fi, que em sentia com el Jin de Lost però jo vaig tenir més sort: Cap allà les 12 ens van servir menjar: una mena de fabada (a la xinesa) i fideus d'aquells que només cal afegir aigua calenta i es fan en pocs minuts.
I em vaig dir: -guaita tu! Encara aprofitaràs i menjaràs fideus d'aquests per primera vegada!
I això vaig fer i aquí en teniu la prova.
Per aquest post, us recomano escoltar Sopa de Cabra:
Quan es faci fosc...,
Esperarem tots dos que surti el sol.
2 comentaris:
no calía que anesis a xina per tastar-los . en el sorli ja els pots trovar . cuidat una abrasada
m´oblidaba segueixo les noticies de xina en el teu blogg
Publica un comentari a l'entrada