opinions

Molts em demaneu la meva opinió sobre les coses que passen a la Xina, però em costa molt resumir-la i exposar-la.
I moltes vegades em sembla que no manejo tota la informació.
Un article que m'ha agradat molt és aquest sobre el punt de vista de la Xina.
Crec que ajuda molt a entendre com es veuen les coses per aquí.
Si voleu seguir llegint val la pena llegir aquest blog i aquest article al que fa referència.

Us deixo amb Antònia Font:
"retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles
que ja s’ha fet de nit i es plàncton s’il·lumina
i canten ses balenes a trenta mil quilòmetres d’aquí"

Estem de dol

Avui és el tercer i últim dia de dol a la Xina.
Això ha suposat:
-Que les banderes onegin a mig pal (com en la foto de la plaça Tian'anmen que han publicat a Xinhua)
-Que durant 3 dies a la televisió xinesa no es radiïn programes d'entreteniment (Et trobes amb una pantalla negra i un escrit en xinès i anglès que així ho indica)
-Que dilluns es fessin 3 minuts de silenci (i per la nit passessin les imatges per la televisió de com s'havia viscut aquest fet a tot arreu de la Xina). Una curiositat, durant els 3 minuts de silenci sona una sirena, amb diferents tonalitats segons el lloc de la Xina, però a tot arreu coincidia en què era un so estrident.
-Que a la televisió no parin de posar imatges de xinesos dipositant diners en diferents stands repartits pel país. (jo he vist que de mitjana la gent posa uns 400RMB si això ho multipliquem per la població xinesa amb poder adquisitiu, ens surt una xifra més que admirable)
-Que no pari de sentir històries de gent que està a la zona. El Fernando en fa un bon recull al seu blog. Feu-hi una ullada perquè val la pena.
-Que no hagi pogut escriure el post fins avui. Els blocaires de la Xina del Facebook hem fet 3 minuts de silenci no twitterejant, ni penjant posts ni res de res (i jo com que sóc així vaig allargar-ho tot el dia)

Avui us deixo amb amb Antònia Font: "Ses coses no són fàcils per ningú, dins d'aquest iglú"

"Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines"

L'hora de les campanyes

La Xina comença a reaccionar davant la catàstrofe de Chengdu.
Tothom em va explicant les anècdotes de si va sentir o no el terratrèmol. N'hi ha molts que no ens hem enterat de res, però d'altres han sentit marejos, petites tremolors i l'aigua com es mou en el vas.
Aquí a Guangzhou però el que sí que estic notant és que la gent comença a fer recollides i s'ha despertat una gran solidaritat. Abans d'ahir ja vam trobar aquest montatge que veieu a la foto per recollir diners.
També s'està organitzant una subhasta benèfica per part de les diferents Càmares de Comerç.
Pels que us agrada estar al dia de la informació, crec que val la pena que llegiu això:
Foto cedida per la Li Ya.

Més informació

Moltes coses estan passant a Chengdu, després del terratrèmol. Hem sentit a dir que la gent té por de tornar a les cases i que estan dormint als cotxes
Us deixo amb la notícia de Vilaweb on hi parla el Pep, a qui vaig tenir el plaer de conèixer i que viu i treballa a la zona. Ell us ho pot explicar molt millor que jo.
Mentrestant a Guangzhou estem fent una campanya per recollir roba, menjar i altres coses que es puguin necessitar.

Terratrèmol

A hores d'ara tothom ja sap que hi ha hagut un terratrèmol a la Xina.
Us adjunto una vegada més un mapa de la Xina amb les distàncies perquè no patiu per mi. Nosaltres no hem notat res. Sabem que a Beijing i a Shanghai s'han evacuat edificis, però al meu edifici ningú no m'ha dit res.

Si voleu saber més coses del terratrèmol, trobareu més informació a:
-vilaweb (que cita al xino-xano!!!)
-china daily
-xinhua (amb aquest video sobre l'explicació del terratrèmol)
Avui us deixo amb la cançó Del Sud d'Obrint Pas

Del sud,
d´alla on la terra mor,
d´alla on la calor,
no em deixa veure el sol.

Els meus primers fideus

El diumenge tornant de Xi'an, hi va haver una gran tempesta a Guangzhou que ens va fer desviar l'avió cap a Shenzhen (a 20 minuts de vol).
No és la millor manera d'acabar un viatge tan agradable, perquè la barrera del idioma ens feia incapaços de saber què estava passant.
Un cop aterrat l'avió a Shenzhen ens van portar a la terminal i allà a esperar. Els i les assafates de vol només ens deien "bad weather" com a motiu i dels passatgers ningú no parlava anglès.
Crèiem que no ens estàvem enterant de res, perquè a Shenzhen feia un cel espatarrant (malgrat ser negra nit) i de cop i volta alguns passatgers es van començar a organitzar per agafar taxis i cotxes cap a Guangzhou.
Com que el vocabulari de taxis ja l'he fet a les classes de xinès, això ho vaig poder entendre però encara no he donat les classes de "com demanar què li passa a l'avió" o la de "com demanar de què va l'avaria" i encara menys la de "perdoni, senyoreta porto tres hores per aquí i m'està començant a pujar la mosca al nas. Podria dir-me quan tardaré en arribar a casa?".... En fi, que em sentia com el Jin de Lost però jo vaig tenir més sort: Cap allà les 12 ens van servir menjar: una mena de fabada (a la xinesa) i fideus d'aquells que només cal afegir aigua calenta i es fan en pocs minuts.
I em vaig dir: -guaita tu! Encara aprofitaràs i menjaràs fideus d'aquests per primera vegada!
I això vaig fer i aquí en teniu la prova.
Per aquest post, us recomano escoltar Sopa de Cabra:
Quan es faci fosc...,
Esperarem tots dos que surti el sol.

XI'an (II)

Encara que ja sàpigues el que vas a veure, els guerrers de Xi'an són impressionants. És una barbaritat.
I no sóc la única que ho va pensar. Mentre passejàvem, ens vam creuar amb la següent conversa:
Una senyora li diu a la seva guia xinesa:
-Me da miedo pensar que una sola persona tenga tanto poder!
i la guia li contesta:
-Pero sólo para el emperador!
i la senyora repeteix:
-Sí. Sólo el emperador, pero lo que digo es que me da miedo que una sola persona tenga tanto poder!
i la noia repeteix:
-Pero sólo para el emperador!
i la senyora li tornava a repetir que encara que sigui l'emperador li feia por. En fi, que així les vaig deixar encallades en aquesta discussió que se m'ha quedat gravada al cap i que cada vegada trobo més transcendental. Així són moltes de les converses aquí: Cadascú en el seu món d'obvietats que és d'absurditats per a l'altre.

Us deixo amb Antònia Font i Milers d’habitants:

Fugiré dels meus invisibles,
sentiré que els àtoms més pròxims a jo
mai seran divisibles,
radien calentes freqüències solars,
somien en fosforescències milers d'habitants.

La torxa a Guangzhou

Interrompim momentàniament la connexió amb "Les Cròniquesa de Xi'an" per donar-vos una important informació: LA TORXA OLÍMPICA ÉS A GUANGZHOU.

Segurament no sortirem a les notícies però és perquè sapigueu que la ciutat està totalment de dalt abaix i que se'ns ha encomanat als habitants de Guangzhou una mena de sentiment pre-olímpic més accentuat en el cas dels autòctons.

Cosa rara en aquest país, s'ha donat festa a alguns treballadors (d'oficina, no sé què ha passat a les fàbriques) per poder anar a veure la Torxa i els carrers s'han col·lapsat.



Avui ens quedem sense música, però us deixo amb fotos i videos de la Diada:
- Daroit
- Xinhua
- BBC
- Xinhua en castellà
- People Daily en castellà
- Pàgina Oficial del recorregut de la Torxa

També us deixo amb aquesta foto cedida per la 胡小娟, que ha vist la torxa en viu i en directe.

Xi'an (I)

El xino-xano ja m'havia advertit que quan són festivitats a la Xina no convé viatjar per la Xina: és quan els xinesos també aprofiten per viatjar per la Xina i els principals destins turístics es col·lapsen.

Però per aquests tres dies de Maig no teniem opció (la nova política de visats no ens permet entrar i sortir del país tant com voldríem) així que al final vam decidir anar a Xi'an.

La veritat és que és una ciutat fascinant i dins del que cap hem pogut esquivar l'allau de turistes i gaudir de grans moments.

Però les xifres parlen per sí soles: normalment hi ha 25 autobusos diaris que porten cap als guerrers de Xi'an de les línies 306 i 307. Per aquestes festes, n'han posat 100!!! I la nota de color (graciosa i xinesa) és que no es molesten a canviar el numero. Així que amb l'autobús de la línia 600 ens en vam anar a veure els Guerrers de Terracota (continuarà en el pròxim post... De moment escolteu Hollidays: Sunshine in yellow, vent saharawi,