divendres, 24 de juliol del 2009

Comiat


A aquestes alçades ja no fa falta que us expliqui que aquests últims posts ja no estan escrits des de la Xina. Ja he tornat i el tancament de tots els assumptes de la Xina i l'obertura dels d'aquí, lligats a la impossiblitat d'accedir a la xarxa (allà per la censura aquí perquè les companyies de telefonia i internet són massa complicades) han fet que totes les idees que volia escriure s'hagin esvaït.

Així que ara només queda seguir el camí, acomiadar-me, agrair-vos la vostra companyia i lectura, i tancar el blog amb l'esperança de que el camí em faci reaparèixer en algun altre lloc de la xarxa quan torni a tenir coses a explicar.

Us deixo amb la sensació de l'estiu: el Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol i la seva cançó Mel. Ho sabieu que va estar per Guangzhou, oi?

diumenge, 19 de juliol del 2009

4 de Juny


El principal motiu pel qual youtube i blogspot estan tancats des del mes de maig a la Xina és perquè el 4 de Juny es commemorava el 20è aniversari dels fets de la Plaça de Tiananmen. També cal recordar que Hotmail no va funcionar durant uns quants dies i que a data d'avui fa setmanes que no funciona facebook.

Poca cosa més cal afegir al que aquells dies vau poder llegir, sentir i escoltar. Però des d'allí, ja us dic que ho vam viure com sempre: se sabia que alguna cosa passava i que les autoritats no te n'estaven informant del tot.

Amics xinesos es sorprenien que sabéssim sobre aquests fets i jo pensava és que ho sap tot el món menys vosaltres.

Però el més sorprenent va ser el que vaig descobrir gràcies a l'entrevista que EL món a RAC1 va fer a l'Eugeni Bregolat (ex-ambaixador d'Espanya a Pekin) i Juan Restrepo (únic periodista a la plaça de Tiananmen aquell dia): Els fets de la Plaça de Tiananmen no van passar a la Plaça de Tiananmen. Resulta que degut a la tensió i a les dificultats tècniques del moment es van enviar imatges mesclades amb incidents del dia anterior a Pekin i els del dia següent a la Plaça de Tiananmen. Els estudiants revoltats sabien que es podien refugiar a la Plaça de Tiananmen, ja que l'exercit mai atacaria la plaça on hi ha el mausoleu de Mao. I és que malgrat ser un país ateu, hi ha coses sagrades i així ho van respectar.

Us recomano que l'escolteu aquí i que llegiu aquest article per entendre el que va passar aquells dies i per saber que TVE tenint una oportunitat històrica de revelar una veritat, fa 20 anys que ens enganya amb uns fets crucials per al desenvolupament i el coneixement de la Xina.

Tot això a sobre encara guanya més pes ara que quan escric aquest post hi ha hagut els incidents a Urumqi. És fàcil crear paral·lelismes entre els dos succesos havent-hi tants punts en comú (i l'estat repressor i la defensa de les llibertats sempre enmig) però ara apareix (almenys a ulls de la comunitat internacional, els d'allí ja ho saben) el difícil problema de les minories, una altra de les grans assignatures pendents de la Xina.