Tornant a les visites, també serveixen per anar refutant la teoria de les 4 Fases.Es tracta d'una teoria que hem anat elaborant per aquí i que parla de les 4 fases per les que passa un expatriat. Jo només conec l'aplicació a la Xina, però crec que és bastant extrapolable a tot el món.
Vaig a intentar explicar-vos-ho.
La primera fase: És aquella primera fase en què el nouvingut/ nouvinguda ho troba tot al·lucinant. En el cas de la Xina vol dir: ostres! tot és barat. Quin menjar més bo. Quantes possibilitats de negoci! Quants massatges! Què divertit tot! Quanta festa! etc etc
La segona fase: És aquella fase que apareix quan l'expatriat/da porta un temps al nou país i en la que ho veu (i viu) tot en negatiu. Al cas de la Xina: Ai! Quin fàstic! Quines pudors! I tot el dia escopint! A sobre es passen tot el dia intentant estafar-te! No saben fer cues... Aquí ningú no respecta res!
La tercera fase: És aquella fase que apareix un cop passada la fase negativa, i en la que el subjecte està en una espècie de calma amb el món: veu les coses negatives i les positives a la vegada. Aplicació a la Xina: no suporto els embussos però vaig en taxi a tot arreu per pocs yuans.
La quarta fase: L'expatriat/da esdevé un més. A la Xina: Escups, no fas cua, t'adorms a tot arreu i condueixes com ells. És a dir que esdevens un ciutadà normal (la cançó d'avui i de Pepet i Marieta).
